Arquitectura y gestión del territorio en Nápoles en la primera mitad del siglo XVIII: la construcción de los nuevos Sitios Reales de Capodimonte y Portici
-
Pasquale Rossi [1]
-
[1] Università degli Studi Suor Orsola Benincasa
Università degli Studi Suor Orsola Benincasa
Nápoles, Italia
-
- Localización: Manuscrits: Revista d'història moderna, ISSN-e 2014-6000, ISSN 0213-2397, Nº 42, 2020 (Ejemplar dedicado a: Recursos hídrics i forestals a l’Europa mediterrània (segles XV-XIX)), págs. 179-198
- Idioma: español
- Títulos paralelos:
- Architecture and land management in Naples in the first half of the 18th century: the construction of the new Royal Sites of Capodimonte and Portici
- Arquitectura i gestió del territori a Nàpols a la primera meitat del segle XVIII: la construcció dels nous llocs reials de Capodimonte i Portici
- Enlaces
-
Resumen
- español
En el siglo XVIII, programas y políticas de desarrollo del territorio, contaminaciones artísticas, continuidad y discontinuidad fueron la ocasión de experimentar y llevar a cabo nuevos modelos culturales, sobre todo por lo que al descubrimiento de la Antigüedad se refiere. Nápoles y sus alrededores se convirtieron en el eje y en el topos de la cultura ilustrada europea, la referencia para los estudios y la producción artística de matriz neoclásica, la meta imprescindible de viajeros, artistas, amantes del «Arte» y de la «Belleza».
En esta zona se encuentran continuidad y discontinuidad, intercambios y producciones artísticas que confirman tanto en la arquitectura como en el territorio cuán importante era el tema de la construcción de los nuevos centros urbanos conectados de manera clara a las residencias y a los Sitios Reales y también para el uso productivo de los lugares. Un patrimonio arquitectónico y paisajístico que continúa subsistiendo en su propia esencia y en las ceremonias de corte en el siglo XVIII hasta la definitiva ratificación de la sociedad burguesa en el siglo XIX.
- català
Al segle XVIII, programes i polítiques de desenvolupament del territori, contaminacions artístiques, continuïtat i discontinuïtat van ser l'ocasió d'experimentar i portar a terme nous models culturals, sobretot pel que fa al descobriment de l'Antiguitat. Nàpols i els seus voltants es van convertir en l'eix i en el topos de la cultura il·lustrada europea, la referència per als estudis i la producció artística de matriu neoclàssica, la meta imprescindible de viatgers, artistes, amants de l'«Art» i la «Bellesa».
En aquesta zona s’hi troben continuïtat i discontinuïtat, intercanvis i produccions artístiques que confirmen tant en l'arquitectura com en el territori com era d’important el tema de la construcció dels nous centres urbans connectats de manera clara a les residències i als llocs reials i també per l'ús productiu dels indrets. Un patrimoni arquitectònic i paisatgístic que continua subsistint en la seva pròpia essència i en les cerimònies de cort al segle XVIII fins a la definitiva ratificació de la societat burgesa al segle XIX.
- English
In the 18th century, territorial development programmes and policies, artistic contamination, continuity, and discontinuity were the occasion to experiment and implement new cultural models, above all as far as the discovery of antiquity was concerned. Naples and its surroundings became the axis and the topos of European enlightened culture, the reference point for studies and artistic production of neoclassical matrix, the essential destination for travellers, artists, lovers of «Art» and «Beauty».
In this area we find continuity and discontinuity, exchanges and artistic productions that confirm, both in the architecture and in the territory, how important was the construction of new urban centres clearly connected to the residences and the Royal Sites and also for the productive use of the places. An architectural and landscape heritage that continues to survive in its essence and in the court ceremonies of the 18th century until the definitive ratification of the bourgeois society in the 19th century.
- español
