José María Cuadrat Prats, Francisco José Alfaro Pérez, Ernesto Tejedor Vargas, Mariano Barriendos i Vallvé, Roberto Serrano Notivoli
El estudio analiza la severidad de la megasequía del período 1626-1635 y sus consecuencias en la economía y la población del valle medio del Ebro, a partir de fuentes proxy documen-tales y dendroclimáticas y los registros históricos del coste de los cereales y la evolución de-mográfica. En el valle del Ebro, y en particular en su sector central, los años comprendidos entre 1626 y 1635 fueron especialmente adversos, con lluvias irregulares y muy escasas, y elevados valores térmicos no repetidos en decenios, que responden en buena medida a los extremismos de la Pequeña Edad del Hielo. No se trató de un único mal año, ni de una dificultad puntual, sino de déficits acumulados que causaron la pérdida progresiva del rendimiento de los cultivos, carestía de alimentos y malnutrición de la población. Las con-secuencias más directas fueron el incremento del precio de los cereales y el aumento ex-traordinario de la mortalidad, que alcanzaron su peor momento en 1631.
This study analyzes the severity of the megadrought of the period 1626-1635, and the consequences for the economy and population of the middle Ebro valley. The work is based on documentary and dendroclimatic proxy sources, and historical records of the cost of cereals and demographic evolution. In the central sector of the Ebro valley, the years be-tween 1626 and 1635 were particularly adverse, with irregular and very scarce rainfall, and high thermal values not repeated in decades, which reflected to a large extent the extremes of the Little Ice Age. This was not just one bad year or a moment of hardship, but accumulated deficits that caused the progressive loss of crop yields, food shortages, and malnutrition of the population. The most direct consequences were the increase in cereal prices and the extraordinary increase in mortality, which reached its worst level in 1631.
L’estudi analitza la severitat de la megasecada del període 1626-1635 i les seves conseqüències en l’economia i la població de la vall Mitjana de l’Ebre, a partir de fonts proxy documentals i dendroclimàtiques i els registres històrics del cost dels cereals i l’evolució demogràfica. A la vall de l’Ebre, i en particular en el sector central, els anys compresos entre 1626 i 1635 foren especialment adversos, amb pluges irregulars i molt escasses, i uns elevats valors tèrmics no repetits en decennis, que responen en bona mesura als extremis-mes de la Petita Edat de Gel. No es tractava d’un únic any dolent, ni d’una dificultat puntual, sinó que van consistir en dèficits acumulats que causaren la pèrdua progressiva del rendiment dels conreus, la carestia d’aliments i la malnutrició de la població. Les conseqüències més directes, que van arribar al seu pitjor moment l’any 1631, foren l’increment del preu dels cereals i l’augment extraordinari de la mortalitat.Paraules clau: clima, megasecada, preus dels cereals, mortalitat, segle xvii, vall de l’Ebre, Espanya.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados