Vivir fuera de la carne: construcción de subjetividades y contrapuntos sociales en Gel azul, de Bernardo Fernández (Bef)

• Felipe Adrián Ríos Baeza ^[1]
  1. [1] Universidad Anáhuac Querétaro

     Universidad Anáhuac Querétaro

     México

     
• Localización: Mitologías hoy: Revista de pensamiento, crítica y estudios literarios latinoamericanos., ISSN-e 2014-1130, Nº. 27, 2022 (Ejemplar dedicado a: Imaginaris socials en la ciència-ficció llatinoamericana recent: espai, subjecte-cos i tecnologia II), págs. 4-13
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Living Outside the Flesh: Construction of Subjectivities and Social Counterpoints in Gel Azul, by Bernardo Fernández (Bef)
  • Viure fora de la carn: construcció de subjectivitats i contrapunts socials a Gel azul, de Bernardo Fernández (Bef)
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    Asociando perspectivas propias del cyberpunk a aquellas relacionadas con la ontología del cuerpo y de la identidad, este ensayo propone un análisis de la novela Gel azul (2006), del escritor mexicano Bernardo Fernández (Bef). Además de recoger buena parte de los códigos del género, pensamos que lo que este relato lleva a cabo es, por un lado, una crítica manifiesta a la crisis institucional del México de los últimos quince años; y, por otro, un desenmascaramiento de la ilusión de algunos personajes confiados de poder articular, mediante el vínculo entre corporalidad y tecnología, nuevas subjetividades estables en el tiempo. Como se verá, dicho quiebre se traslada, también, al ámbito espacial: en Gel azul, aunque la Ciudad de México aparece como futurista e hipertecnologizada, a medida que se avanza en sus páginas deviene más realista que distópica, más idiosincrática que cosmopolita, y los problemas, evadidos mediante estímulos cerebrales provocados por máquinas, siguen a la larga siendo los mismos.

  • català

    Associant perspectives pròpies del cyberpunk a aquelles relacionades amb l'ontologia del cos i de la identitat, aquest assaig proposa un anàlisis de la novel·la Gel azul (2006), de l'escriptor mexicà Bernardo Fernández (Bef). A més de recollir bona porta dels codis de gènere, pensem que el que aquest relat duu a terme és, per una banda, una crítica manifesta a la crisis institucional del Mèxic dels últims quinze anys; i, per una altra, un desenmascarament de la il·lusió d'alguns personatges confiats de poder articular, mitjançant el vincle entre corporalitat i tecnologia, noves subjectivitats estables en el temps. Com es veurà, dit trencament es trasllada, també, a l'àmbit espacial: en Gel azul, encara que la Ciutat de Mèxic apareix com futurista i hipertecnologitzada, a mesura que s'avança a les seves pàgines esdevè més realista que distòpica, més idiosincràtica que cosmopolita, i els problemes, esvaïts mitjançant estímuls cerebrals provocats per màquines, segueixen a la llarga essent els mateixos. 

  • English

    By associating perspectives from the cyberpunk to those related with the body’s ontology and identity, this essay proposes an analysis of the novel Gel azul (2006), from Mexican writer Bernardo Fernández (Bef). Apart from picking up many of the gender codes, we think that what this story achieves is, on one hand, a manifested critique to the institutional crisis of Mexico over the past fifteen years, and, on the other hand, an unmasking of the illusion of some confident characters to be able to articulate, through the link between corporality and technology, new subjectivities that are stable in time. As we will see, this breaking point is transferred to the spatial scope: in Gel azul, even though Mexico City appears as futuristic and hypertechnological, as the pages are passed, it becomes more realistic than distopyan, more idiosyncratic than cosmopolitan, and the problems, evaded through brain stimuli created by machines, continue to be the same in the end.