Fragmentos de Giovanni Pascoli, un texto meta

• López Rico, Ana ^[1]
  1. [1] Università degli Studi di Siena

     Università degli Studi di Siena

     Siena, Italia

     
• Localización: Transfer: revista electrónica sobre traducción e interculturalidad, ISSN-e 1886-5542, Vol. 18, núm. 1, 2023 (Ejemplar dedicado a: MISCEL·LÀNIA), págs. 179-205
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Fragments of Giovanni Pascoli, a Meta-text
  • Fragments de Giovanni Pascoli, un metatext
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La fortuna del poeta italiano Giovanni Pascoli es particularmente controvertida; los datos arrojados de una investigación realizada por la autora de este artículo en ámbito universitario (2014) demuestran que el poeta no goza de excesiva popularidad entre los estudiantes de materias literarias, mientras que los resultados de las investigaciones en ámbito internacional (2018) reflejan que la obra de Pascoli posee una discreta fortuna entre los escritores e intelectuales de los siglos XX y XXI, siendo, en España, muy popu-lar entre los miembros del movimiento sociocultural del Novecen-tismo. El objetivo de este artículo es analizar las versiones poéti-cas del volumen Fragmentos de Giovanni Pascoli (López Rico 2018), ya que representa, a nuestro parecer, la única antología que da preferencia a los aspectos más complejos de la poética del autor. Dichos elementos han permanecido ocultos al lector en las versiones precedentes, debido a la inclinación, por parte de los traductores, hacia un enfoque literal y prosístico, orientado sobre todo al contenido, sin dar demasiado peso a elementos fundamen-tales del estilo pascoliano, como su rigurosa atención al ritmo, a la métrica y a la rima. En el volumen Fragmentos de Giovanni Pascoli , la atención a estos importantes aspectos ha sido posible gracias a las diferentes técnicas utilizadas para lograr en el texto meta efectos equivalentes a los que se verifican en el texto original. El metatexto ha sido concebido siguiendo la idea de traducción como un proceso que debe interpretarse en términos de intercambio en el ámbito de las relaciones interculturales, dando especial peso a la actividad de la reescritura; se ha pretendido además, realizar un trasvase respetando la teoría de los polisistemas y de la crítica literaria en cuestión de traducción (Even-Zohar 1979; 1990; 1997), prefiriendo una percepción más abierta hacia el estudio de la recepción y de la investigación empírica, es decir, la diferencia entre investigación histórico-descriptiva y la multiplicidad de elementos o sistemas como reglas, modelos, directrices o contexto literario de la lengua meta a través del análisis de datos: uniendo teoría y datos empíricos. En el artículo se presentan algunos ejem-plos de los principales problemas que han surgido durante el trabajo de traducción de la compleja poesía pascoliana, ya sean estos en términos de estructura, de signo, de personalidad, lingüísticos o culturales y se ha puesto de manifiesto la manera en la cual han sido afrontados y qué técnicas y métodos han sido utilizados para respetar el mayor número de elementos posible.

  • català

    La fortuna del poeta italià Giovanni Pascoli és particularment controvertida; les dades obtingudes en per una investigació realitzada per l'autora d'aquest article en àmbit universitari (2014) demostren que el poeta no gaudeix d'una popularitat excessiva entre els estudiants de matèries literàries, mentre que els resultats de les investigacions en àmbit internacional (2018) reflecteixen que l'obra de Pascoli posseeix una discreta fortuna entre els escriptors i intel·lectuals dels segles XX i XXI, essent, a Espanya, molt popular entre els membres del moviment sociocultural del Noucentisme. L'objectiu d'aquest article és analitzar les versions poètiques del volum Fragmentos de Giovanni Pascoli (López Rico 2018), ja que representa, a parer nostre, l'única antologia que dóna preferència als aspectes més complexos de la poètica de l'autor. Aquests elements han estat ocults al lector en les versions prece-dents, a causa de la inclinació, per part dels traductors, cap a un enfocament literal i prosístic, orientat sobretot al contingut, sense donar gaire pes a elements fonamentals de l'estil pascolià, com la seva rigorosa atenció al ritme, a la mètrica i a la rima. En el volum Fragmentos de Giovanni Pascoli, l'atenció a aquests aspectes im-portants ha estat possible gràcies a les diferents tècniques utilit-zades per aconseguir en el text meta efectes equivalents als que es verifiquen en el text original. El metatext ha estat concebut seguint la idea de traducció com un procés que s'ha d'interpretar en ter-mes d'intercanvi en l'àmbit de les relacions interculturals, tot donant un pes especial a l'activitat de la reescriptura; s'ha pretès, a més, fer un transvasament respectant la teoria dels polisistemes i de la crítica literària en qüestió de traducció (Even-Zohar 1979; 1990; 1997), bo i preferint una percepció més oberta cap a l'estudi de la recepció i de la investigació empírica: és a dir, la diferència entre investigació historicodescriptiva i la multiplicitat d'elements o sistemes com a regles, models, directrius o context literari de la llengua meta a través de l'anàlisi de dades, en definitiva, tot unint teoria i dades empíriques. A l'article es presenten alguns exemples dels principals problemes que han sorgit durant el treball de traducció de la complexa poesia pascoliana, ja siguin en termes d'estructura, de signe, de personalitat, lingüístics o culturals i s'ha posat de manifest la manera en què han estat afrontats i quines tècniques i mètodes han estat utilitzats per respectar el major nombre d'elements possible.

  • English

    The fortune of Giovanni Pascoli is particularly controversial; data from a research carried in 2014 show that the poet does not enjoy excessive popularity among students of literary subjects, while the results of research at international level (2018) reflect that Pascoli’s work has had a discreet fortune among writers and in-tellectuals of the 20th and 21st centuries, for he was very popular in Spain among members of the socio-cultural movement known as “Noucentisme”. The aim of this article is to analyse the poetic versions of the volume Fragmentos de Giovanni Pascoli (López Rico 2018), as it represents the only anthology highlighting the most complex aspects of the author’s poetics. Such elements have remained hidden from readers in previous versions, due to the translators’ literal and prose-like approach, focusing mainly content, and not giving too much weight to fundamental elements of Pascoli’s style such as his rigorous attention to rhythm, metre and rhyme. In the volume Fragmentos de Giovanni Pascoli, atten-tion to these important aspects has been made possible thanks to the different techniques used to achieve in the target text the equivalent effects as in the original text. The metatext has been conceived following the idea of translation as a process to be interpreted in terms of exchange in the field of intercultural rela-tions, with a focus on the activity of rewriting; furthermore, it has been intended as transfer according to the theory of polysystems and literary criticism in terms of translation (Even-Zohar 1979; 1990; 1990; 1997), preferring a more open perception of the study of reception and empirical research (the difference between his-torical-descriptive research and the multiplicity of elements or systems such as rules, models, guidelines or literary context of the target language through data analysis). The aim was to bridge theory and empirical data. The article presents some examples of the main problems that have arisen while translating Pascoli’s complex poetry, whether in terms of structure, sign, personality, linguistics, or culture; it shows how they have been tackled and what techniques and methods have been used in order to respect as many elements as possible.