Resumen de Teatre jove i dramatúrgies no textuals. Noves formes d'escriptura dramàtica
- català
Si, a l’inici del nou segle, una generació de dramaturgs va renovar el repertori textual català, vint anys després, moltes companyies emergents tendeixen a escriure col·lectivament els seus espectacles en comptes de posar en escena textos ja existents. La seva és, sovint, una escriptura híbrida, multidisciplinà· ria, generada durant el procés d’investigació i de creació. La tendència s’ha estès també entre els centres educatius que fan entrar a les aules les arts es· cèniques i la creació contemporània a les aules.L’objectiu d’aquest estudi és observar els contextos de ‘coescriptura’, col· lectiva o comunitària, predominants en la creació emergent. Comprovar si el text hi té pes o si el desinterès pels textos sorgits després del 2000 és o no real. La metodologia ha consistit a realitzar enquestes a companyies joves (emergents i no), a professionals que treballen les arts escèniques als instituts i a altres que potencien la creació jove/ emergent a través de residències. Se’ls ha consultat sobre creació col·lectiva, l’obra dramàtica textual catalana o la multidisciplinarietat.Els resultats acrediten que la necessitat de treballar empeny els nous graduats a formar companyia i assumir tots els rols de la creació; que l’horitzontalitat que defineix aquestes companyies deriva d’una crisi de jerarquia, però també d’una demanda concreta: l’anhel de l’intèrpret de ser subjecte creatiu, i no objecte; que la incorporació d’eines tecnològiques respon al fet que els nous creadors són natius digitals, i que la ‘coescriptura’ és la manera més eficaç d’introduir l’alumnat de secundària i batxillerat en un procés de creació.
- English
Although at the start of the new century a generation of playwrights renewed the Catalan text-based repertoire, twenty years later many emerging companies tend to collectively write their shows instead of staging already existing plays. Theirs is often a hybrid, multidisciplinary writing, established during the research and creation process. This trend has also spread among schools, which welcome the performing arts and contemporary creation in their classrooms.The objective of this study is to look at the contexts of collective or community ‘co-writing’ that prevail in emerging creation and to check if the text plays a major role or whether the lack of interest in texts that has emerged since 2000 is real.The methodology has involved conducting questionnaires among youth companies (emerging or not), professionals working in the performing arts in secondary schools, and others who promote youth/emerging creation through residencies. They have been asked about collective creation, Catalan text-based playwriting or multidisciplinarity.The results show that the need to work makes new graduates form a company and take on all the roles of creation; that the horizontality that defines these companies comes from a crisis of hierarchy but also a specific demand: the desire of the performer to be a creative subject rather than an object; that the incorporation of technology tools is due to the fact that the new creators are digital natives, and that ‘co-writing’ is the most efficient way to introduce secondary students to a process of creation.
