Durante el curso 2021/2022, el alumnado de la Mención de Educación Musical del Grado en Educación Primaria que oferta la Universidad de Córdoba puso en práctica un proceso de transformación guiada de un material melódico preexistente que previamente había seleccionado en base a sus recorridos musicales. Este proceso de transformación se secuenció en tres niveles: “Forma y texto”, “Ritmo” y “Armonía”. El segundo de ellos, centrado en el aspecto rítmico, fue a su vez organizado en dos pasos: uno consistente en la exploración de las posibilidades sonoras de los instrumentos de pequeña percusión, del cuerpo, de la voz, así como de cualquier cotidiáfono que se considerase oportuno, y otro en la creación del acompañamiento rítmico propiamente dicho. Durante el tiempo dedicado a la manipulación del material sonoro se debía atender a aspectos tímbricos, de concertación, técnicos o relativos a la emisión del sonido, mientras que para el diseño se debían tener en cuenta también una serie de procedimientos compositivos sencillos, además de fijarse en cuestiones como la monotonía, la forma, el carácter o la técnica del instrumento. El último nivel tenía que ver con el diseño de un acompañamiento armónico para ser interpretado con instrumentos de placas. En esta ocasión se debía pensar en la técnica, la organización de los sonidos, el tipo de motivo rítmico y melódico, el ritmo armónico, la capacidad de establecer el carácter general, así como en su función en relación con el ritmo y la melodía. Durante su desarrollo, el alumnado tuvo que cumplimentar una serie de cuestionarios individuales al objeto de conocer cómo articula ideas en torno a la percepción del sonido para detectar posibles carencias y establecer propuestas de mejora. El análisis de los datos obtenidos revela la necesidad de continuar implementando actividades que favorezcan el desarrollo y perfeccionamiento de su educación auditiva con el fin de capacitarlo para pensar en sonido.
Durant el curs 2021/2022, l'alumnat de la Menció d'Educació Musical del Grau en Educació Primària que ofereix la Universitat de Còrdova va posar en pràctica un procés de transformació guiada d'un material melòdic preexistent que havia seleccionat prèviament en base als seus recorreguts musicals. Aquest procés de transformació es va seqüenciar en tres nivells: “Forma i text”, “Ritme” i “Harmonia”. El segon, centrat en l'aspecte rítmic, va ser organitzat en dos passos: un consistent en l'exploració de les possibilitats sonores dels instruments de petita percussió, del cos, de la veu, així com de qualsevol quotidiàfon que es considerés oportú, i un altre en la creació de l'acompanyament rítmic pròpiament dit. Durant el temps dedicat a la manipulació del material sonor s'havia d'atendre aspectes tímbrics, de concertació, tècnics o relatius a l'emissió del so, mentre que per al disseny s'havien de tenir en compte també una sèrie de procediments compositius senzills, a més de fixar-se en qüestions com ara la monotonia, la forma, el caràcter o la tècnica de l'instrument. L'últim nivell tenia a veure amb el disseny d'un acompanyament harmònic per interpretar-lo amb instruments de plaques. En aquesta ocasió s'havia de pensar en la tècnica, l'organització dels sons, el tipus de motiu rítmic i melòdic, el ritme harmònic, la capacitat d'establir el caràcter general, així com la funció en relació amb el ritme i la melodia. Durant el seu desenvolupament, l'alumnat va haver d'emplenar una sèrie de qüestionaris individuals per conèixer com articula idees al voltant de la percepció del so per detectar possibles mancances i establir propostes de millora. L'anàlisi de les dades obtingudes revela la necessitat de continuar implementant activitats que afavoreixin el desenvolupament i el perfeccionament de la seva educació auditiva per tal de capacitar-lo per pensar en so.
During the 2021/2022 academic year, students majoring in Music Education on the Degree in Primary Education at the University of Cordoba put into practice a guided transformation process for pre-existing melodic material that they had previously selected based on their musical journeys. This transformation process was sequenced into three levels: “Form and text”, “Rhythm” and “Harmony”. The second, centring on the rhythmical aspect, was organized into two steps: one explored the audio possibilities of small percussion instruments, the body, the voice, and any instruments made from everyday objects; the other consisted of creating rhythmical accompaniment. During the time dedicated to manipulating the audio material, they had to pay attention to timbre, agreement, technique and emission of sound. For the design, they also had to consider a series of simple compositional procedures, as well as paying attention to questions such as instrumental monotony, form, character and technique. The final level was to do with designing a harmonic accompaniment to be interpreted on instruments with bars. On this occasion, considerations included technique, organization of sounds, type of rhythmic and melodic motif, harmonic rhythm, capacity to establish general character, and function in relation to rhythm and melody. During their development, the student had to complete a series of individual questionnaires with a view to understanding how they articulate ideas around the perception of sound to detect possible shortcomings and establish suggested improvements. Subsequent data analysis reveals the need to continue to implement activities that encourage the development and perfection of their auditory education in order to train them to think about sound.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados