El propósito de este artículo es ofrecer un panorama acotado sobre la posible proyección de las escuchas musicales en la formación de las identidades juveniles, a partir de una aproximación analítica a un repertorio delimitado de videoclips que adolescentes y jóvenes tienen como preferencias para su ocio y disfrute personal. Teniendo en cuenta las correspondencias entre texto-sonido y la intersección de estos con la imagen se plantea su posible incidencia en la configuración y convivencia de las diversas identidades juveniles en momentos de sociabilidad y se proponen posibles elementos de discusión para un escenario educativo inclusivo. La realización de este trabajo parte de las referencias, aportaciones conceptuales y metodológicas para el estudio de los videoclips que formulan Sedeño-Valdellós (2012, 2020) Guarinos y Valdellós (2020) Sedeño-Valdellós y Schubert (2020), Viñuela (2013, 2015), Goodwing (1992), entre otros autores. Se toman como base de datos las plataformas de YouTube y Spotify, así como una serie de encuestas realizadas por la autora de este artículo a jóvenes profesores y profesoras en formación.
El propòsit d'aquest article és oferir un panorama acotat sobre la possible projecció de les escoltes musicals en la formació de les identitats juvenils, a partir d'una aproximació analítica a un repertori delimitat de videoclips que adolescents i joves tenen com a preferències per al lleure i el gaudi personal. Tenint en compte les correspondències entre text-so i la intersecció d'aquests amb la imatge es planteja la seva possible incidència en la configuració i la convivència de les diverses identitats juvenils en moments de sociabilitat i es proposen possibles elements de discussió per a un escenari educatiu inclusiu. La realització d'aquest treball parteix de les referències, aportacions conceptuals i metodològiques per a l'estudi dels videoclips que formulen Sedeño-Valdellós (2012, 2020) Guarinos i Valdellós (2020) Sedeño-Valdellós i Schubert (2020), Viñuela (2013, 2015), Goodwing (1992), entre altres autors. Es prenen com a base de dades les plataformes de YouTube i Spotify, així com una sèrie d'enquestes realitzades per l'autora d'aquest article a professors joves i professores en formació.
The aim of this article is to offer a panorama constrained by the possible projection of musical listening in the formation of youth identities, through an analytical approximation of a defined repertoire of music videos preferred by adolescents and young people for their personal enjoyment and pleasure. Bearing in mind the correlations between text-sound and their intersection with image, we raise their possible impact on the configuration and coexistence of diverse youth identities in social moments and propose elements for discussion for an inclusive educational setting. This work draws on the references and methodological and conceptual contributions for studying music videos by Sedeño-Valdellós (2012, 2020), Guarinos and Valdellós (2020), Sedeño-Valdellós and Schubert (2020), Viñuela (2013, 2015), and Goodwing (1992), among others. YouTube and Spotify are used as databases, as well as a series of surveys conducted by the article’s author with young trainee teachers.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados