Resumen de Nomenclature of Helicidae (Gastropoda: Pulmonata) endemic to the Balearics
- English
The nomenclature of the endemic helicids of the Balearic Islands is revised along with the current state of taxonomic knowledge about them. The names used for these taxa have been subject to a turmoil of opinions and misconceptions. Likewise, published phylogenetic trees are affected by topological artifacts. The revised taxonomy is in agreement with the archipelago’s historical biogeography. Three adaptively distinct genera are accepted: Allognathus Pilsbry, 1888, Iberellus Hesse, 1908 and Tramuntanicola Altaba, 2022. The former includes a single species: A. graellsianus (Pfeiffer, 1848), endemic to the northern Serra de Tramuntana in Mallorca. This species name was proposed in substitution for Helix grateloupi Graells, 1846, which is preoccupied by H. grateloupi Pfeiffer, 1842 from Madagascar. In Iberellus four species are recognized: I. balearicus (Rossmässler, 1838), endemic to the southern serra de Tramuntana and originally described as a variety of Helix hispanica Rossmässler, 1838 (preoccupied by Helix lactea var. hispanica Potiez & Michaud, 1835 and referring to a species belonging into Iberus Montfort, 1810); I. minoricensis (Mittre, 1842), endemic to Menorca and adjacent islets (and locally introduced into Ibiza), with the microinsular subspecies I. minoricensis palumbariae Aguilar-Amat, 1933; I. companyonii (Aleron in Companyo, 1837), endemic to Mallorca (except Tramuntana) and locally introduced into the Catalan coast, that was originally proposed in synonymy, is the type of Iberellus by original designation, and includes the microinsular subspecies I. c. horadadae Jaeckel, 1952; and I. pythiusensis Bofill & Aguilar-Amat, 1924, endemic to the Pytiusics, for which the subgenus Nesiberus Haas, 1934 can be used, possibly including I. tanitianus Forés & Vilella, 1992. Tramuntanicola comprises only one species, endemic to northern Tramuntana: T. culminalis Altaba, 2022. From this basis it should now be easier to proceed with studies on the phylogeny, ecology, evolution and conservation of these valuable species.
- català
Es revisa la nomenclatura dels helícids endèmics actuals coneguts de les Balears. Els noms emprats per a aquests tàxons han estat subjectes a una confusió d’opinions i concepcions errònies. De la mateixa manera, els arbres filogenètics publicats són afectats per artefactes topològics. La revisió taxonòmica està en concordança amb la història biogeogràfica de l’arxipèlag. S’accepten tres gèneres diferenciats adaptativament: Allognathus Pilsbry, 1888, Iberellus Hesse, 1908 i Tramuntanicola Altaba, 2022. El primer inclou una sola espècie: A. graellsianus (Pfeiffer, 1848), endèmica de la part septentrional de la serra de Tramuntana a Mallorca. Aquest nom específic va ser proposat en substitució d’Helix grateloupi Graells, 1846, el qual estava ocupat prèviament per H. grateloupi Pfeiffer, 1842 de Madagascar. Al segon gènere hom hi reconeix quatre espècies: I. balearicus (Rossmässler, 1838), endèmica de la part central i meridional de la serra de Tramuntana i descrita originalment com a varietat d’Helix hispanica Rossmässler, 1838 (pertanyent aquesta a Iberus Montfort, 1810 i ocupada abans per Helix lactea var. hispanica Potiez & Michaud, 1835); I. minoricensis (Mittre, 1842), endèmica de Menorca i els illots adjacents (i localment introduïda a Eivissa), amb la subespècie I. minoricensis palumbariae Aguilar-Amat, 1933; I. companyonii (Aleron in Companyo, 1837), endèmica de Mallorca (excepte Tramuntana) i localment introduïda a la costa catalana, que fou proposada originalment en sinonímia, és el tipus d’Iberellus per designació original, i inclou la subespècie microinsular I. c. horadadae Jaeckel, 1952; i I. pythiusensis Bofill & Aguilar-Amat, 1924, endèmica de les Pitiüses, per la qual hom pot emprar el subgènere Nesiberus Haas, 1934 i que possiblement inclou I. tanitianus Forés & Vilella, 1992. Tramuntanicola comprèn només una espècie, endèmica de la Tramuntana nord: T. culminalis Altaba, 2022. Des d’aquesta base hauria de ser més fàcil continuar amb estudis sobre la filogènia, l’ecologia, l’evolució i la conservació d’aquestes valuoses espècies.
