«Segons lo Dant història recompta» (March XLV, 90): Sobre la presència de Dante a la literatura catalana antiga

• Autores: Lola Badia Pàmies
• Localización: Mot so razo, ISSN 1575-5568, Núm. 21, 2022, págs. 31-44
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • català

    Dante i Llull, que van ser contemporanis durant cinquanta anys, si alguna cosa tenen en comú, és la condició d’intel·lectuals laics, conscients de les respectives missions. Els versos 460-462 del Llibre de Fortuna i Prudència de Bernat Metge (1381) són el primer símptoma de la recepció creativa de Dante. L’estada d’An - dreu Febrer a l’efímera cort siciliana de Martí el Jove i la circulació de la Silloge boccaccesca apunten a les vies d’entrada de la influència dantesca en la lírica del xv. Les tesis doctorals de Francesc Gómez i de Raquel Parera confirmen el pes de l’aparat exegètic en la recepció de la Commedia , com es posa de manifest tant a la traducció íntegra en vers que en va fer Andreu Febrer com al Tractat de les penes particulars d’infern de fra Joan Pasqual, i la teoria de la ficció de l’Anònim del Curial e Güelfa té aquesta mateixa font. L’ús literari de Dante en Ausiàs March que va plantejar un treball pioner de Costanzo Di Girolamo continua demanant nova atenció. Les pistes que podrien connectar Dante amb Muntaner i amb altres escriptors com Turmeda són tan estimulants com especulatives.

  • English

    The strongest parallel between Dante and Llull is having been two medieval vernacular writers well aware of their respective missions. Lines 460-462 of Llibre de Fortuna i Prudència by Bernat Metge (1381) are the first symptom of Dante’s creative reception. Andreu Febrer’s connection to the ephemeral Sicilian court of Martí el Jove and the circulation of the Silloge boccaccesca indicate the incoming of Dante’s influence in the poetry of the fifteenth century. The PhD thesis by Francesc Gómez and Raquel Parera corroborate that the exegetic apparatus had an outstanding role in the reception of the Commedia , which can be verified both in its unabridged versified translation by Andreu Febrer and in the Tractat de les penes particulars d’infern by fra Joan Pasqual; the theory of fiction advocated by the anonymous Curial e Güelfa author derives from this same source. A pioneering paper by Costanzo Di Girolamo revealed the literary presence of Dante in Ausiàs March’s poetry, which is a subject requiring new attention. Some clues connect - ing Dante to Muntaner and to other writers like Turmeda, even if stimulating, are lacking evidence.