L’octubre de 1952 es publicava l’assaig Verdaguer amb la lira i el calze, de Josep Miracle. L’obra va ser objecte d’una encesa polèmica per part de la crítica: hi va haver comentaristes que van considerar que l’autor havia excel·lit a l’hora de demostrar com Verdaguer havia iniciat la carrera sacerdotal sense una vocació que, posteriorment, va quallar, motiu pel qual la seva obra literària va oscil·lar sempre entre el vessant religiós (obligat per la seva condició de ministre de l’Església, el calze) i el poètic (el desitjat per l’autor, la lira); d’altres, en canvi, consideraven que posant de relleu el Verdaguer poeta s’atacava el Verdaguer sacerdot. L’article, a banda de presentar el contingut de Verdaguer amb la lira i el calze, ressegueix la polèmica a què hem fet esment i que va involucrar crítics, estudiosos i escriptors com Martí de Riquer, Miquel Dolç, Joan Bonet iBaltà, Carles Soldevila, Josep Romeu i Figueras, Carles Cardó, Maurici Serrahima, Basili de Rubí o Rafael Santos Torroella, entre d’altres.
In October 1952 Josep Miracle published the essay Verdaguer amb la lira i el calze. The work sparked a heated controversy among critics: some held that the author had excelled in showing how Verdaguer began his ecclesiastic career without true vocation but that later took hold, seeing that his literary works alternated between religious (responding to his condition of Catholic priest, symbolized by the chalice) and poetic in a broader sense (to which the author aspired, symbolized by the lyre); others, however, argued that foregrounding Verdaguer the poet detracted from Verdaguer the priest. This article, aside from reviewingthe contents of Verdaguer amb la lira i el calze, follows the abovementioned controversy that drew numerous critics, scholars and writers such as Martí de Riquer, Miquel Dolç, Joan Bonet i Baltà, Carles Soldevila, Josep Romeu i Figueras, Carles Cardó, Maurici Serrahima, Basili de Rubí and Rafael Santos Torroella among others.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados