La renovació dels estudis verdaguerians: el reconeixement d’un clàssic

• Pinyol i Torrents, Ramon ^[1]
  1. [1] Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya
• Localización: Anuari Verdaguer, ISSN 1130-202X, Nº. 30, 2022, págs. 345-365
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Renovation in Verdaguerian studies: recognizing a classic
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    El treball presenta una síntesi històrica de com Jacint Verdaguer va passar de ser un escriptor famós en vida pels seus poemes èpics i religiosos a un mite popular i nacional arran dels seus conflictes amb la jerarquia i de la seva mort a esdevenir, al llarg del segle xx, a ser considerat, a més, un clàssic i el millor escriptor català de l’època vuitcentista. I tot això a desgrat de la marginació que va sofrir per part de la crítica literària i de l’Església, dels intents d’apropiació per part de les dictadures de Primo de Rivera i de Franco. La recuperació de la seva obra i de la seva figura, iniciades tímidament en la dècada dels 30 del segle passat, continuada per l’exili i per la resistència interior i a partir dels anys 50 per la tasca erudita de personatges com Josep M. de Casacuberta i biogràfica de Josep Miracle, Sebastià Juan Arbó i Joan Torrent i Fàbregas, va passar en els 80 a ser incorporat als estudis universitaris i secundaris, ja com a clàssic, de la mà de Joaquim Molas i Ricard Torrents i els seus deixebles, i d’entitats com la Societat Verdaguer, la revista Anuari Verdaguer i els col·loquisinternacionals sobre l’escriptor i la seva època. Una sèrie d’accions que han generat un actiu i intens moviment verdaguerista.

  • English

    This study presents a historical summary of how Jacint Verdaguer went from being a well-known writer during his lifetime with his epic and religious poetry to a popular national myth stemming from his conflicts with the Church hierarchy and his death, and coming to be considered throughout the twentieth century as a classic and the outstanding Catalan writer of his period. All this—despite being shunned by sectors of literary criticism and the Church, and despite attempts to appropriate him by the dictatorships of Primo de Rivera and Franco. The recovery of the works and figure of Verdaguer, timidly begun in the 1930s, continuing throughout exile and resistance at home onward from the 1950s with scholarly efforts by those such as Josep M. de Casacuberta and biographers Josep Miracle, Sebastià Juan Arbó and Joan Torrent i Fàbregas, culminated in the 1980s with the inclusion of Verdaguer in university and secondary school studies, now as a classic, through the diligence of Joaquim Molas and Ricard Torrents and their disciples, and entities such asthe Societat Verdaguer, the scholarly journal Anuari Verdaguer and the international symposiums focusing on the writer and his period. All these actions have resulted in generating an intense, active movement spotlighting Verdaguer and his works.