Resumen de Ressonàncies i interaccions verdaguerianes al voltant d’Adrià Gual
- català
De manera significativa, Verdaguer apareix fotografiat sobre un dels dibuixos que un jove Adrià Gual va realitzar el 1892 de L’Atlàntida. El nostre punt de partida és aquesta fotografia, que testimonia una elecció i captura un instant decisiu. Es tracta d’un fotomuntatge d’Antoni Esplugas i Puig, que analitzarem detalladament amb dos retrats del mateix fotògraf, en relació amb el retrat que Ramon Casas va fer en la mateixa època. L’objectiu principal d’aquestes línies és tractar les interpretacions plàstiques dels versos verdaguerians per Adrià Gual, reproduïts al suplement de la revista Joventut, editat amb motiu del XXV aniversari de L’Atlàntida. La presència de Verdaguer al voltant del cercle de Joventut i de la generació que havia protagonitzat l’anomenada «revolta modernista », transfereixen l’esperit del mite atlàntic a través de la reinterpretació omnipresent de la seva poètica. En clau d’estètica simbolista, Josep Maria Xiró il·lustra l’edició monumental de L’Atlàntida publicada el 1906 per Francesc Matheu. L’episodi de l’incendi del Pirineu enllaça amb l’altre llibre èpic, Canigó, que esdevé l’eix vertebrador de la història i l’origen de la Catalunya cristiana. Altrament, sota la direcció escènica de Gual, el poema simfònic Canigó esdevé un càntic a la natura/una natura escenificada, ideal de l’art total, que uneix el sentiment de recuperació de la identitat del poble català, ja en ple període noucentista.
- English
Significantly, Verdaguer appears photographed on one of a youthful Adrià Gual’s drawings of L’Atlàntida dated 1892. We take this photograph as starting point, testifying to the decision of capturing a decisive moment. It is a photomontage by Antoni Esplugas i Puig, which we analyse in detail with two portraits by the same photographer in connection with the portrait by Ramon Casas from the same period. Our aim is to examine the visual arts interpretations of Verdaguerian verse by Adrià Gual, appearing in the supplement of the magazine Joventut, published on the occasion of the twenty-fifth anniversary of L’Atlàntida. Verdaguer’s presence among readers of Joventut and the generation fuelling what is called the ‘modernist revolt’ carries over the spirit of the Atlantic myth through the ever-present reinterpretation of his poetics. From the perspective of symbolist aesthetics, Josep Maria Xiró illustrated the monumental edition of L’Atlàntida published in 1906 by Francesc Matheu. The episode of the Pyrenees ablaze connects with Verdaguer’s other book-length epic, Canigó, which became the centrepiece of the origins and history of Christian Catalonia. In addition, under the stage direction of Gual, the symphonic poem Canigó would come to sing nature and a natural scenography as an ideal of all-embracing art which completes the sentiment of identity recovery by the Catalan people well into the Noucentista period.
