Canigó abans de Canigó: reflexions i sorpreses textuals al voltant de la gènesi del poema

• Santanach i Suñol, Joan ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Anuari Verdaguer, ISSN 1130-202X, Nº. 30, 2022, págs. 519-532
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Canigó before Canigó: reflections and textual surprises from the genesis of the poem
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    La composició de Canigó es va desenvolupar al llarg dels cinc anys i mig que van des de l’estiu de 1880, quan va començar a concebre el poema, i el desembre de 1885, en què van començar a circular-ne els primers exemplars impresos, amb data, però, de 1886. Durant aquest procés van ser molts els autògrafs que en va esbossar, la majoria plens de variants, correccions i supressions. Ens n’han arribat tres de complets, que de vegades inclouen fragments preexistents, i uns noranta de parcials, d’extensió molt diversa. Per a la història de la gènesi de Canigó també són significatives les edicions que se’n van publicar en vida de Verdaguer, sobretot les de 1886 i 1901. Malgrat que els autògrafs no són pas tots els testimonis manuscrits que en va elaborar, sinó que s’han perdut algunes baules de la cadena, el seu estudi ofereix una panoràmica extraordinària sobre el creixement del poema, i també sobre el procés creatiu i la manera de treballar del poeta.

  • English

    The composition of Canigó ran for five and a half years from the summer of 1880, when the poem was first conceived, to December of 1885, when the first printed copies were circulated, albeit dated 1886. Numerous autographs were drafted during this process, most featuring many variations, corrections and deletions. We have access to three complete manuscripts, some including pre-existing fragments, and some ninety others that are partial and varying a good deal in length. Also significant in the history of the genesis of Canigó are the editions that appeared in Verdaguer’s lifetime, especially those from 1886 and 1901. Although these autographs do not constitute Verdaguer’s written testimony in its entirety—some links in the chain have been lost—their study serves up an extraordinary panorama of the development of the poem, as well as the creative process and how the poet worked.