Resumen de Monuments, escultures i museus en els espais històrics de la Batalla de l’Ebre: les aportacions del Grup «Didáctica del Patrimoni» de la Universitat de Barcelona

Rafael Sospedra, Francesc Xavier Hernández Cardona, Isabel Boj, Mar Hernàndez Pongiluppi

• English

  The Battle of the Ebro (1938) was the decisive battle of the Spanish Civil War. The defeat of the Popular Army led to the occupation of Catalonia and to the final victory of General Franco’s forces over the Spanish Republic. The victors placed monuments on the battlefield to stage their success, but patrimonial action had limited development while World War II and its outcome opened uncertain prospects for General Franco’s regime. The death of the dictator in 1975 made political changes possible in Spain, and the historical spaces of the Battle of the Ebro, subsidiaries of the social and political imaginaries of the democratization process, met new interventions around their heritage. New monuments and museums invited an interpretation of the battle compatible with the imaginary of reconciliation developed by the new constitutional regime. Decades after the event, the battle of the Ebro continued, but now the struggle was established in terms of models and actions to fix memory in the territory, on the basisof heritage interventions, museums, monuments and sculptures. In the context of democratic emergence at the beginning of the 21st century, civil society initiatives added to the dynamics of research and socialization of knowledge promoted in terms of Public History and Public Archaeology and opened new perspectives in the recovery of a republican memory of the battle. The initiatives of the research group «Didáctica del Patrimonio» (DIDPATRI) of the University of Barcelona stand out in this context. The study approximates the different phases of appropriation, in terms of historical memory, of the Ebro battlefield, and the main initiatives and casuistries of patrimonialization generated, in its surroundings, at different historical moments.

• català

  La Batalla de l’Ebre (1938) va ser la més decisiva de la Guerra Civil espanyola. La desfeta de l’Exèrcit Popular va provocar l’ocupació de Catalunya i la victòria definitiva de les forces del general Franco sobre la República espanyola. Els vencedors van ubicar sobre el camp de batalla monuments per escenificar la seva victòria, però les accions de patrimonialització van tenir un desenvolupament limitat, mentre que la II Guerra Mundial i el seu desenllaç van obrir perspectives incertes per al règim del general Franco. La mort del dictador l’any 1975 va provocar canvis polítics a Espanya, i els espais històrics de la Batalla de l’Ebre van conèixer noves intervencions a l’entorn del seu patrimoni, subsidiàries dels imaginaris socials i polítics del procés de democratització. Nous monuments i instal·lacions museals convidaven a una interpretació de la batalla compatible amb l’imaginari de reconciliació desenvolupat pel nou règim constitucional. Dècades després dels combats, la batalla de l’Ebre continuava, però ara la pugna s’establia entre models i accions per fixar la memòria al territori, a partir d’intervencions patrimonials, museus, monuments i escultures. En el context d’emergència democràtica de principis del segle XXI, les iniciatives de la societat civil, sumades a les dinàmiques de recerca i socialització del coneixement impulsades en clau d’història pública i arqueologia pública, obrien noves perspectives en la recuperació d’una memòria republicana de la batalla. En aquest context destaquen les iniciatives del grup de recerca «Didàctica del Patrimoni» (DIDPATRI) de la universitat de Barcelona. L’estudi aproxima les diferents fases d’apropiació, en clau de memòria històrica, del camp de batalla de l’Ebre, i les iniciatives i casuístiques principals de patrimonialització generades, al seu entorn, en els diferents moments històrics.