El cine para Zambrano libera la mirada y ensancha el horizonte de los sueños. Frente a la mirada filosófica, hay en ella «otra mirada» que nace de la poesía y que tiembla ante el delirio de la vida y de sus enigmáticas imágenes. Arremetiendo contra los límites del lenguaje, Zambrano explora el silencio y el vacío de lo indecible que experimentamos en el sueño y en el cine. Así, la razón poética encarna el espíritu del cine y la aurora de una nueva mirada que salva las imágenes denostadas por Platón.
El cinema per a Zambrano allibera la mirada i eixampla l’horitzó dels somnis. Davant la mirada filosòfica hi ha «una altra mirada» que neix de la poesia i que tremola davant del deliri de la vida i de les seves imatges enigmàtiques. Carregant contra els límits del llenguatge, Zambrano explora el silenci i el buit de l’indicible que experimentem en el somni i el cinema. Així, la raó poètica encarna l’esperit del cinema i l’aurora d’una mirada nova que salva les imatges injuriades per Plató.
For Zambrano, cinema liberates the gaze and widens the horizon of dreams. In contrast to the philosophical gaze, there is in her “another gaze” that is born of poetry and that trembles before the delirium of life and its enigmatic images. Lashing out against the limits of language, Zambrano explores the si- lence and emptiness of the unspeakable that we experience in dreams and in cinema. Thus, poetic reason embodies the spirit of cinema and the dawn of a new gaze that saves the images reviled by Plato.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados