Resumen de La apertura del Parlamento: una vía de (re)conexión con la soberanía popular
- español
En un momento de crisis civilizatoria, acompañada de la crisis de la democracia representativa heredada del siglo XX, este trabajo propone revisar el modelo de parlamentarismo racionalizado y reforzar la institución parlamentaria en su función de legitimación de las decisiones públicas, control del poder real y de colaboración institucional en un marco de gobernanza multinivel, mediante mecanismos de apertura parlamentaria. Dichos mecanismos constituyen una vía eficaz para la (re)conexión de la democracia representativa con la soberanía popular. Se propone centrarse en mecanismos de deliberación participativa, articulando canales de participación directa de la ciudadanía en los procesos de decisión pública.
- català
Vivim immers en una crisi de civilització, que es veu aprofundida per la crisi de la democràcia representativa heretada del segle XX.
Aquest treball proposa revisar el model de "parlamentarisme racionalitzat", pel fet que és necessari enfortir els Parlaments com a institució democràtica. Precisament, cal reforçar el seu paper de legitimació de les decisions públiques, de control del poder real i de col·laboració entre institucions, en un marc de governança multinivell. Per això, es proposa utilitzar mecanismes d'obertura parlamentària.
Els mecanismes d'obertura parlamentària són una forma eficaç de (re)connectar la democràcia representativa amb la sobirania popular. Se suggereix aprofundir en els mecanismes de deliberació participativa, i articular vies perquè els ciutadans participin directament en els processos de presa de decisions públiques que tenen lloc dins de la cambra parlamentària. Així mateix, com connectar aquests processos de decisió pública amb els debats que tenen lloc en la societat.
- English
Nowadays there is a crisis of civilization, which is deepened by the crisis of representative democracy inherited from the 20th century. In this regard, this paper proposes to revise the model of rationalised parliamentarism, in order to strengthen parliaments as democratic institutions. In particular, three aspects that need to be addressed and reinforced are firstly the parliament’s role in legitimising public decisions; secondly, its capacity in controlling real power, and third and lastly, the collaboration between institutions in a framework of multilevel governance. In order to do so, it is proposed to use mechanisms of opening parliament, as an effective way of (re)connecting representative democracy with popular sovereignty, specifically mechanisms of participatory deliberation. Thanks to these mechanisms, citizens could participate directly in the public decision-making processes that take place within the parliamentary chamber. In addition, they can connect with the debates that take place in society.
