La finalitat d’aquest article és mostrar el lligam entre la santedat i les virtuts humanes. La reflexió remet paral·lelament al debat sobre la relació entre ascètica i mística, així com sobre el lloc de la teologia espiritual dins els estudis de la teologia, fet que ha anat evolucionant al llarg de la història. Com es resol aquesta qüestió no és indiferent i, de fet, ha afectat l’educació i la vivència moral, sovint amb deficièn- cies, que cal repensar. L’Exhortació Gaudete et exsultate del papa Francesc esdevé l’ocasió per a apro- fundir en l’esmentat lligam. Pretenem oferir una comprensió de la virtut com a predisposició per a la santedat, i una santedat que sí que ens fa virtuosos, i proposem una interrelació que, a més de purifi- car i potenciar les virtuts humanes, alhora les transfigura. Oferim algunes conclusions com ara la pos- sibilitat d’una santedat no virtuosa, així com alguns elements per a una adient educació moral.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados