Resumen de Déu i el mal en la teologia de Martí Luter
En el pensament de Luter la qüestió del mal no es planteja ni discuteix en els termes de la teodicea i especulació filosòfica, sinó en el marc d’una teologia guiada exclusivament per la Paraula de Déu. En l’antropologia del teòleg de Wittenberg la fe, guiada sempre per l’Escriptura és la categoria fonamental. És aquesta fe i no les obres que justifiquen l’home. La fe juga també un paper decisiu en aquell que ha caigut en pecat, de tal manera que la mateixa fe i confiança en el Déu bondadós el fa aixecar i li perdona el pecat comès. Per Luter cal distingir dos camps on es planteja el problema de mal: un seria el mal moral o pecat derivat de la voluntat humana, i l’altre seria el mal que no depèn de la decisió humana, el mal físic i material. La presència del mal i els sofriments que comporta no poden ser mai una causa per abandonar la fe, sinó una ocasió única per viure-la amb més fervor. En el mateix mal, el creient hi veu la mà de Déu que el crida a creure més fermament, malgrat totes les aparences
