A la Garrotxa del segle XVI hi trobem totala gamma d’episodis de gent d’armes que constitueixen el bandolerisme estructural: bandes de fugitius i saltejadors de camins, actuació de grans quadrilles que es mouen de manera habitual en comarques veïnes, i especialment professionals al servei del poder local. En aquest article es fa, d’una banda, un recull sistemàtic de tots els episodis documentats i de les estructures repressives que es teixeixen a la comarca (des dels sometents locals fins al poder virregnal); d’altra banda es ressegueix el cas de Domenjó de Bigorra, condemnat a mort per bandolerisme: la seva petita història permet fer un acostament microhistòric a la complexa xarxa de proteccions i interessos (des del poder municipal fins al senyorial) que envolten el fenomen del bandolerisme.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados