La recepció d'Arnau de Vilanova en l'erudició francesa del segle XIX

• Puig i Oliver, Jaume de ^[1]
  1. [1] Institut d'Estudis Catalans
• Localización: La recepció de l’obra d’Arnau de Vilanova: Actes de la «IV Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova» / Jaume Mensa i Valls (ed. lit.), Jaume de Puig Oliver (ed. lit.), Sebastià Giralt Soler (ed. lit.), Jon Arrizabalaga Valbuena (ed. lit.), 2022, ISBN 9788499656939, págs. 255-296
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • El treball repassa la contribució dels erudits francesos a la biobibliografia d'Arnau de Vilanova. Hi ha una progressió des dels qui només s'interessen en la figura d'Arnau per a adscriure-la a un determinat territori fins als qui s'interessen per un estudi més crític i rigorós del personatge, basat en informacions solvents, assenyaladament els manuscrits i les impressions de la seva obra mèdica. Barthélemy Hauréau és el qui, com en tants altres camps, tanca una etapa i n'obre una altra. L'anàlisi de tots els manuscrits i de les obres impreses que corren a nom d'Arnau de Vilanova, tal com les va poder conèixer gràcies a les seves recerques a la BNF i gràcies a les informacions que va treure dels catàlegs de manuscrits que va poder manejar, Hauréau fa una primera garbellada en ordre a identifi car les obres autèntiques i les espúries d'Arnau de Vilanova. Al mateix temps és el primer que s'encara amb el problema de l'obra espiritual arnaldiana, molt mal coneguda en la seva època i encara uns quants anys després d'ell. La tasca d'Hauréau fou transcendent per a la fi gura d'Arnau de Vilanova i va infl uir tots els erudits posteriors, fins que els anys quaranta i cinquanta del segle passat i després a partir dels anys vuitanta els estudis arnaldians van emprendre les rutes que han dut a la constitució dels equips editors de les AVOMO i de les AVOThO.