L’autor fa una acurada reflexió sobre la falta de previsió legal del legislador en aquest supòsit que el Tribunal Suprem al·lega per justificar l’aplicació de la regla general del criteri de venciment objectiu, i planteja un altra interpretació possible atès que poques qüestions generen tants dubtes –de dret o de fet– com el silenci de l’Administració.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados