El temps dels monstres. Entrevista amb Joan Fontcuberta

• Elduque, Albert ^[1] ; Fontcuberta, Joan
  1. [1] Universitat Pompeu Fabra

     Universitat Pompeu Fabra

     Barcelona, España

     
• Localización: Comparative cinema, ISSN-e 2604-9821, Vol. 10, Núm. 19, 2022 (Ejemplar dedicado a: Share Screen: Multiple Projection, Double Exposure and Superimposition; 63-82, 111-126)
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The Time of Monsters: An Interview with Joan Fontcuberta
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Al llarg de la seva carrera, l’artista català Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) ha reflexionat lúdicament sobre l’estatus de la fotografia com a suposada prova de veracitat i sobre les possibilitats de manipulació que aquesta condició li permet. En aquesta entrevista aborda la tècnica de la superposició, especialment en la spirit photography del segle XIX, i comenta alguns treballs de l’exposició Monstres, presentada a la Fundació Vila Casas, a Barcelona, de l’octubre de 2021 al gener de 2022. En aquesta exposició el seu objectiu era reflexionar, d’una banda, sobre la fotografia analògica com un mitjà perible, mitjançant l’ús d’instantànies podries, cremades o devorades, i, de l’altra, sobre la generació de noves imatges amb intel·ligència artificial. Aquest diàleg se centrarà en algunes de les sèries de l’exposició, com ara Trauma i Gastròpoda, en les quals l’ús de diferents capes conceptuals i materials és especialment notori, tot aportant nova llum sobre el tema de la superposició.  

  • English

    Throughout his work, Catalan artist Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) has playfully reflected on the presumed truth claim of photography and on the possibilities of manipulation that this allows. In this interview, he discusses the technique of superimposition, most notably in spirit photography from the nineteenth century, and then comments on some works from his recent exhibition Monstres, which was held in Fundació Vila Casas in Barcelona from October 2021 to January 2022. In this exhibition, Fontcuberta’s goal was twofold: to reflect on analogue photography as a perishable medium by using either rotten, burnt or devoured stills; and to interrogate the generation of new images by means of artificial intelligence. This dialogue will focus on some series from the exhibition, such as Trauma and Gastròpoda, in which the use of different conceptual and material layers becomes more noticeable, thus shedding new light on the topic of superimposition.