Els rastres menorquinoalgerians a l’obra d’Albert Camus

• Josefina Salord Ripoll ^[1]
  1. [1] Institut Menorquí d’Estudis
• Localización: Revista de Menorca, ISSN 0211-4550, ISSN-e 2659-4544, Nº. 101, 2022, págs. 193-214
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Ejemplar
• Resumen
  • català

    L’article ressegueix i analitza els rastres de l’experiència personal i fami-liar que Albert Camus, menorquí d’Al-gèria de quarta generació, va convertir en matèria literària a la seva obra nar-rativa. Així, El revers i l’anvers (1937) atorga un protagonisme destacat a la mare i l'àvia, i Noces (1939), al seu oncle Esteve. A La mort feliç, publicada pòs-tumament, i a L’estrany (1942) recrea el món del seu barri de Belcourt. És el «Prefaci» de la seva primera obra, ree-ditada el 1958, que anuncia El primer home (1994), la novel·la autobiogràfica en què recupera, des del present ame-naçat, no només la pròpia infantesa i adolescència sinó també la memòria de les nissagues pobres de colons, esta-blertes a Algèria.

  • English

    The article reviews and analy-ses the traces of the personal and family experience that Albert Camus, a fourth-generation Minorcan from Alge-ria, turned into literary material in his narrative works. Thus, L'envers et l’en-droit (1937) gives a prominent role to his mother and grandmother, and Noces (1939) to his uncle Esteve. In La morte heureuse, published post-humously, and in L'étrange (1942) he recreates the world of his neighbourhood of Belcourt. It is the «Preface» to his first work, republished in 1958, which announces Le premier home (1994), the autobiographical novel in which he recovers, from a present which is at risk, not only his own childhood and adolescence but also the memory of the poor families of colonists who settled in Algeria.