La historiografía del hospital premoderno vivió un proceso de renovación enmar cado, a grandes rasgos, entre los años sesenta y ochenta del siglo XX y basado en el rechazo de aproximaciones híperespecificas y conmemorativas a instituciones asistenciales concretas. En España esta sensibilidad arraigó con especial intensidad dentro del marco historiográfico catalanoaragonés, con una primera ola de investi gadores en los años ochenta y noventa y una segunda etapa, iniciada a principios del siglo XXI, que ha consolidado la disciplina. En este artículo pretendemos presentar esta renovación de la historiografía del hospital premoderno y centrarnos en dos de sus ejes: por un lado, en la vocación de escribir una historia de larga duración, con algunos de los retos que conlleva, y por otro, la voluntad de justificar la relevancia de la historia hospitalaria a través de la inclusión del hospital en su contexto social. Palabras clave: historiografía, hospital premoderno, «longue durée», historia total, historia social.
La historiografia de l'hospital premodern va viure un procés de renovació emmarcat a grans trets, entre els anys setanta i vuitanta del segle XX i basat en el rebuig d'aproximacions específiques i commemoratives a institucions assistencials concretes. A Espanya aquesta sensibilitat va prendre unes arrels intenses dins del marc historiogràfic catalanoaragonès, amb una primera onada d'investigacions els anys vuitanta i noranta i una segona etapa, inclosa a principis del segle XXI, que ha consolidat la disciplina. L'article presenta aquesta renovació de la historiografia de l'hospital premodern i se centra en dos dels seus eixos: per una part, en la vocació d'escriure una història de llarga durada, amb alguns dels reptes que comporta, i per l'altra, la voluntat de justificar la rellevància de la història hospitalària per mitjà de l'inclusió de l'hospital en el seu contexte social. Paraules clau: historiografia, hospital premodern, "longue durée", història total, història social.
The historiography of the premodern hospital underwent a process of renewal that was roughly framed between the sixties and eighties of the 20th century and based on the rejection of hyperspecific and commemorative approaches of an institutional nature. In Spain, this sensitivity took root with special intensity within the Catalan-Aragonese historiographical framework, with a first wave of researchers in the eighties and nineties and a second stage, starting in the early 21st century, which has consolidated the discipline. In this article we intend to present this renewal of the historiography of the premodern hospital and focus on two of its axes: on the one hand, the writing a longue durée history, with some of the challenges that it entails, and on the other, the will to justify the relevance of the history of welfare through the inclusion of the hospital in its social context. Keywords: historiography, premodern hospital, «longuée durée», total history, social history
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados