La tendència cap a la uniformitat: la velarització dels radicals palatals dels verbs de la segona conjugació del català

• Manuel Badal ^[1]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
• Localización: eHumanista: IVITRA, Nº. 21, 2022, págs. 469-481
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    En aquest treball s’analitza, a partir d’un corpus que comprén obres del segle xiii al xix, el procés de velarització intraparadigmàtica que experimenten verbs com deure o valdre. En aquesta subclasse verbal, l’extensió /g/ s’estén des de les formes procedents del tema de perfet llatí (3a dēbuit > dec) cap a la primera persona del present d’indicatiu i al present de subjuntiu, que presenten inicialment un radical palatal (1a dēbeō > deig).

  • English

    In this paper I analyze, departing from a corpus comprising works ranging from the 13th to the 19th century, the intraparadigmatic velarization process underwent by verbs like deure ‘to owe’ or valdre ‘to cost’. In this verb subclass, /g/ extension spreads from tenses coming from Latin perfect theme (3rd dēbuit > dec ‘s/he owed’) towards the first person of the present indicative and the present subjunctive, which initially present a palatal stem (1st dēbeō > deig ‘I owe’).