Divergencias y convergencias en las distintas versiones lingüísticas de los tratados europeos: un ejemplo práctico: la voz "región"

• Autores: Fernando Domínguez García
• Localización: Revista de llengua i dret, ISSN-e 2013-1453, ISSN 0212-5056, Nº. 40, 2003, págs. 35-60
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • A practical example of the discrepancies and points of convergence among the various language versions of European treaties: the word región
  • Divergències i convergències en les diferents versions lingüístiques dels tractats europeus. Un exemple pràctic: el mot regió
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Uno de los problemas que la política lingüística de la Unión Europea puede acarrear es la existencia de disparidades terminológicas en las diferentes versiones lingüísticas de la legislación europea. El presente artículo analiza las divergencias percibidas en los tratados europeos respecto a las menciones de la voz región. Mientras las lenguas románicas se sirven de un vocablo derivado de la palabra latina regio (région en francés; regione en italiano; región en castellano y região en portugués), en las demás lenguas se utilizan uno o varios vocablos para la expresar tal idea. En un principio, el neerlandés y el alemán utilizaban términos más geográficos, si cabe, que el de región, que puede traducirse al castellano como área (gebieden y streken en neerlandés y Gebiete en alemán). Con las sucesivas reformas de los tratados europeos las lenguas con una raíz indoeuropea van reemplazando progresivamente las antiguas denominaciones con connotaciones geográficas por una palabra derivada del latín regio (en su forma plural: Regionen en alemán, regio’s en neerlandés, regioner en sueco, etc.). El artículo muestra que las divergencias entre las distintas versiones lingüísticas de los Tratados europeos son especialmente destacadas respecto el antiguo Tratado de la Comunidad Económica Europea, precisamente porque abundan referencias con un sentido geográfico y/o económico y no con un sentido político. En el Acta Única Europea y en el Tratado de Maastricht los casos de convergencia hacia una terminología común son más numerosos, quizás porque la idea política de región es más clara, quizás porque en ambos casos el elemento regional, ya sea bajo la forma de cohesión económica y social, o bajo la forma de participación regional, fue determinante en el tratado. En los posteriores tratados de Ámsterdam y de Niza, donde los artículos que mencionan a las regiones no son numerosos, las divergencias vuelven a aflorar. La elección de terminología a nivel europeo no es un elemento política o jurídicamente inocuo. La idea de región, que puede ser inadecuada a nivel de ciertos estados miembros, va gradualmente adquiriendo en el nivel europeo un contenido propio como concepto que engloba a una pluralidad de entes sub-estatales que es vista como positiva y enriquecedora.

  • català

    Un dels problemes que la política lingüística de la Unió Europea pot suposar és l’existència de disparitats terminològiques en les diferents versions lingüístiques de la legislació europea. Aquest article analitza les divergències registrades en els tractats europeus respecte a les mencions del mot regió. Mentre que les llengües romàniques utilitzen una paraula derivada del mot llatí regio (région en francès; regione en italià; región en castellà i região en portuguès), en les altres llengües s’usen un o diversos mots per expressar aquesta idea. En un principi, el neerlandès i l’alemany utilitzaven termes encara més geogràfics que el de regió, que es poden traduir al castellà per área (gebieden i streken en neerlandès i Gebiete en alemany). Amb les successives reformes dels tractats europeus, les llengües d’arrel indoeuropea han anat substituint progressivament les antigues denominacions amb connotacions geogràfiques per una paraula derivada del llatí regio (en la seva forma plural: Regionen en alemany, regio’s en neerlandès, regioner en suec, etc.). L’article fa veure que les divergències entre les diferents versions lingüístiques dels tractats europeus són especialment destacades respecte a l’antic Tractat de la Comunitat Econòmica Europea, precisament perquè hi ha més referències amb un sentit geogràfic i/o econòmic que no pas amb un sentit polític. A l’Acta única europea i al Tractat de Maastricht els casos de convergència vers una terminologia comuna són més nombrosos, potser perquè la idea política de regió és més clara, o potser perquè en ambdós casos l’element regional, en forma de cohesió econòmica i social, o bé en forma de participació regional, van ser determinants en el Tractat. En els posteriors Tractats d’Amsterdam i de Niça, on els articles que mencionen les regions no són nombrosos, les divergències tornen a aflorar. L’elecció de terminologia a nivell europeu no és un element políticament o jurídicament innocu. La idea de regió, que pot ser inadequada a nivell de certs estats membres, va adquirint gradualment en l’àmbit europeu un contingut propi com a concepte que engloba una pluralitat d’ens subestatals que és vista com a positiva i enriquidora.

  • English

    One of the problems that can arise from the European Union's language policy is the existence of terminological disparities among the different language versions of European legislation. This article analyzes the discrepancies noted in European treaties as regards the occurrences of the word region. While Romance languages use a word derived from the Latin regio (région in French; regione in Italian; región in Spanish and regiâo in Portuguese), in the other languages one or various words are used to express this idea. At the beginning, Dutch and German would use terms that were even more geographical in nature than region. The Dutch gebieden and streken and the German Gebiete can be translated as area. With the successive reforms of the European treaties, the languages with Indo-European roots progressively replaced the old translations having geographical connotations with a word derived from the Latin regio (in the plural: Regionen in German, regio's in Dutch, regioner in Swedish, etc.). The article shows that the discrepancies among the various language versions of the European treaties are especially noteworthy as regards the former Treaty of the European Economic Community, precisely because there is an abundance of references having a geographical and/or economic meaning, not a political one. In the Single European Act and the Maastricht Treaty, the cases where there is a convergence towards a common terminology are more numerous, perhaps because the political idea of region is clearer, perhaps because in both cases, the regional element, whether it took the form of economic and social cohesion or regional participation, proved decisive in the treaty. In the subsequent treaties of Amsterdam and Nice, where the articles mentioning regions are not numerous, the discrepancies crop up once again. The choice of terminology at a European level is not politically or legally innocuous. On the European level, the idea of region, which may be inadequate for certain member states, is gradually acquiring a content of its own as a positive and enriching concept encompassing a greatvariety of substate bodies.