La fauna mirmecològica (Hymenoptera, Formicidae) del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

• Joan Aleix Herraiz ^[1] ; Xavier Espadaler ^[2]
  1. [1] Universitat de Girona

     Universitat de Girona

     Gerona, España

     
  2. [2] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, ISSN 1133-6889, Vol. 86, Nº. 1-4, 2022, págs. 89-93
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Ants from the Natural Park of the Sant Llorenç del Munt i l’Obac
  • Hormigas del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    A pesar del interés por los estudios de fauna en los parques naturales, detectamos un desconocimiento de la fauna mirmecológica del Parque Natural.

    Parque de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, ya que solo se había realizado un muestreo por Cerdà et al. (1989) en una zona concreta de la Collada de tres Creus en la Serra de l’Obac, en el que se determinaron 24 especies de hormigas. Para tener una imagen más real de la riqueza mirmecológica de este parque, se tomaron tres muestras diferentes A, B y C. A: un estudio de fauna epiedáfica en 2006; B: estudio post-incendio de una zona quemada en 2003 (realizado también en 2007) y C: uno semestral en 2006-2007 que sirvieron para desarrollar una tesis doctoral (Herraiz, 2010). en la A y Se utilizaron muestras B, trampas pitfall de 8 cm de diámetro activas durante 14 días. Para el estudio C se utilizaron trampas de 7 cm de diámetro activas durante 7 días, activo durante 7 días, así como la caza a vista de ejemplares observados en cada una de las 68 zonas durante una hora. Se determinaron un total de 33.625 hormigas, pertenecientes a 65 especies (22 en el estudio de Cerdà) de 23 géneros. De las 185 especies de hormigas que se han encontrado en Cataluña, las 65 especies, más Tapinoma erraticum (Latreille, 1798) y Myrmica sabuleti Meinert, 1861 recogidas por Cerdà y cuatro especies más recogidos en estudios recientes, representan más de un tercio (38,4 %) de la fauna mirmecológica de Cataluña, siendo uno de los parques con la mayor diversidad mirmecológica de Cataluña después del Parque Natural de los Aiguamolls de l’Empordà (Herraiz & Espadaler, 2020).

  • català

    Tot i l’interès que desperten els estudis faunistics als parc naturals, vàrem detectar un desconeixement de la fauna mirmecològica del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, ja que només s’havia fet un mostreig per Cerdà et al. (1989) en una zona concreta de la Collada de tres Creus de la Serra de l’Obac en la que es varen determinar 24 espècies de formigues. Per tal d’aconseguir una imatge més real de la riquesa mirmecològica d’aquest parc, es varen fer tres mostrejos diferents A, B i C. A: estudi de la fauna epiedàfica, fet al 2006;

    B: estudi post-incendi d’una zona cremada al 2003, realitzat al 2007 i C: estudi bianual els anys 2006-2007 que es varen utilitzar per a la realització d’una tesi doctoral (Herraiz, 2010). Als mostrejos A i B, es varen utilitzar trampes pitfall de 8 cm de diàmetre actives 14 dies. Per al mostreig C es varen utilitzar trampes pitfalls de 2 cm de diàmetre actives 7 dies i la caça a vista dels exemplars observats a cada una de les 68 zones durant una hora. Es varen determinar un total de 33625 formigues, pertanyents a 65 espècies (22 ja trobades per Cerdà) de 23 gèneres. Ja que a Catalunya s’han citat 185 espècies de formigues, aquelles 65 més Tapinoma erraticum (Latreille, 1798) i Myrmica sabuleti Meinert, 1861 trobades per Cerdà i quatre espècies d’aportacions posteriors, representen un 38,4 % de la fauna mirmecològica catalana, sent un dels parcs amb major diversitat mirmecològica de Catalunya, després del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (Herraiz & Espadaler, 2020)

  • English

    Despite the interest in wildlife studies in natural parks, we detected a lack of knowledge of the myrmecological fauna of the Natural Park of Sant Llorenç del Munt i l’Obac, as only a sampling had been done by Cerdà et al. (1989) in a specific area of the Collada de tres Creus in the Serra de l’Obac, in which 24 species of ants were determined. In order to get a more real picture of the myrmecological richness of this park, three different samples A, B and C were taken. A: an epiedaphic fauna study in 2006; B: post-fire study of a burned area in 2003 (also carried out in 2007) and C: a biannual one in 2006-2007 that were used to develop a doctoral thesis (Herraiz, 2010). In the A and B samples, 8 cm diameter pitfall traps active for 14 days were used. For the C study, 7 cm diameter pitfalls active for 7 days were utilized, active for 7 days, as well as the sight hunting of specimens observed in each of the 68 areas for one hour. A total of 33,625 ants were determined, belonging to 65 species (22 in Cerdà’s study) of 23 genera. From the 185 species of ants that have been found in Catalonia, those 65 species, plus Tapinoma erraticum (Latreille, 1798) and Myrmica sabuleti Meinert, 1861 collected by Cerdà and four additional species collected in recent studies, represent more than a third (38.4 %) of the myrmecological fauna from Catalonia, being one of the parks with the greatest myrmecological diversity in Catalonia after the Aiguamolls de l’Empordà Natural Park (Herraiz & Espadaler, 2020).