Aquest text analitza els principals canvis del règim lingüístic quebequès des de finals dels anys 60. Destaca dos arguments. El primer és que l’enfocament quebequès ha volgut combinar, encara que de manera desigual i imperfecta, els dos principis: la territorialitat i la personalitat, que no són mútuament excloents, amb prevalença del primer. Ara bé, en el context jurídic canadenc, la prevalença quebequesa del principi de territorialitat xoca frontalment amb la prevalença canadenca atribuïda al principi de personalitat. Això és el que havien de decidir els tribunals des de finals de la dècada de 1970 fins al 2010, i les nombroses esmenes del Quebec aportades a la Charte de la langue française (Carta de la llengua francesa) pretenien adequar-la al dret canadenc. El segon argument és que el govern del Quebec ha intentat, des del 2012, reforçar el principi de territorialitat reduint l’abast de les disposicions vinculades al principi de personalitat. És a dir, l’objectiu de les iniciatives legislatives ja no és complir les decisions dels tribunals, sinó modificar l’equilibri entre els principis de territorialitat i personalitat, a favor del primer.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados