El fenómeno visual del vandalismo en la protesta ciudadana contra el monumento y la memoria franquista

• Autores: Alba Marín Carrillo, Fernando R. Contreras
• Localización: On the W@terfront, ISSN-e 1139-7365, Vol. 65, Nº. 6, 2023 (Ejemplar dedicado a: Iconoclasia), págs. 3-33
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • El fenomen visual del vandalisme a la protesta ciutadana contra el monument i la memòria franquista
  • The visual phenomenon of vandalism in the citizens' protest against the monument and Franco's memory
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La protesta ciudadana adquiere la categoría de acto vandálico donde el anacronismo de la monumentalidad se convierte en un abuso ideológico del espacio público. La visibilidad pública del franquismo provoca una reacción violenta en sectores de la sociedad española que desean eliminar de la memoria colectiva su relato político. El objetivo general de este estudio consiste en explorar el gesto vandálico contra el patrimonio monumental español en la protesta política ciudadana. Este estudio de carácter exploratorio se centra en el acto vandálico sobre la monumentalidad conmemorativa de gran potencia simbólica heredada del franquismo, pero, al mismo tiempo, muestra el efecto del vandalismo sobre el monumento democrático que reivindica la memoria de las víctimas del franquismo en la Guerra Civil y durante la Dictadura. Por ello, abordamos el paisaje ligado a la memoria histórica conformado por aquello que perdura de la monumentalidad franquista y por del conjunto de la monumentalidad democrática: los monumentos levantados durante el primer franquismo en recuerdo a sus caídos, los monumentos del segundo franquismo en los que se omiten los nombres de los mártires, el conjunto monumental simbólico de la etapa democrática en memoria a las víctimas republicanas, represaliados y exiliados y, finalmente, los monumentos a la democracia. En el diseño metodológico hemos recuperado las imágenes de actos vandálicos recogidos por el fotoperiodismo entre 2007 y 2022, periodo entre las dos leyes españolas publicadas en referencia a la Memoria Histórica y Democrática: Ley 52/2007, de 26 de diciembre conocida por “Ley de la Memoria Histórica” y Ley 20/2022 de 19 de octubre, de Memoria Democrática. Se busca la evidencia empírica en el registro de las imágenes que captaron los ataques y sus consecuencias. El análisis se enmarca en los actuales estudios visuales que suman un programa conceptual pluridisciplinar (historia, semiótica, teoría del arte, estética, etc.). Los resultados muestran la complejidad de la significación y la resignificación del patrimonio monumental franquista en España y las características de la movilización ciudadana contra los monumentos relacionados con la Memoria Histórica. La conclusión preferente del estudio afirma que el acto vandálico surge frente a la inoperatividad de las administraciones españolas (municipales, autonómicas o nacionales) en la regeneración urbana de una herencia patrimonial franquista con réplicas combativas populares. Este gesto vandálico de naturaleza ideológica, pese a su ilegalidad, se entiende también como una respuesta insurgente de la ciudadanía contra la contingencia de los contenidos simbólicos del anacronismo visual. Mientras se soluciona su presencia en el espacio público por las autoridades españolas en cumplimiento de la Ley, se ha establecido una guerra de imágenes entre demócratas y reducidos grupos neofascistas alrededor de monumentos y memoriales. El vandalismo como fenómeno visual implica el daño o la destrucción de imágenes, pero esto no siempre implica dejar un vacío. En los resultados se evidencia cómo parte de los actos son utilizados para reemplazar unas imágenes por otras o para imponer la simbología de la ideología de aquel que realiza la acción, dando así muestra del gesto político que conlleva la acción vandálica objeto de este estudio. La agresión a los monumentos levantados en memoria de las víctimas del franquismo evidencia una contienda visual en el espacio público urbano.

  • English

    Citizen protest acquires the category of vandalism where the anachronism of monumentality becomes an ideological abuse of public space. The public visibility of Francoism provokes a violent reaction in sectors of Spanish society that wish to eliminate its political narrative from the collective memory. This study aims to explore the vandalism of Spain’s monumental heritage in political protest. This exploratory study focuses on the act of vandalism on the commemorative monuments of great symbolic power inherited from Francoism. However, at the same time, it shows the effect of vandalism on the democratic monument that vindicates the memory of the victims of Francoism in the Civil War and during the Dictatorship. For this reason, we address the landscape linked to historical memory made up of what remains of Franco’s monuments and the monuments to democracy as a whole: the monuments erected during the first Franco regime in memory of the fallen, the monuments of the second Franco regime in which the names of the martyrs are omitted, the symbolic monuments of the democratic period in memory of the republican victims, repressed and exiled people and, finally, the monuments to democracy. In the methodological design, we have recovered the images of acts of vandalism collected by photojournalism between 2007 and 2022, the period between the two Spanish laws published about Historical and Democratic Memory: Law 52/2007, of 26 December, known as the “Law of Historical Memory” and Law 20/2022 of 19 October, of Democratic Memory. Empirical evidence is sought in recording the images that captured the attacks and their consequences. The analysis is framed within the current visual studies that add a multidisciplinary conceptual programme (history, semiotics, art theory, aesthetics, etc.). The results show the complexity of the significance and resignification of Franco’s monumental heritage in Spain and the characteristics of citizen mobilization against monuments related to Historical Memory. The study’s main conclusion is that the act of vandalism arises in the face of the inoperativeness of Spanish administrations (municipal, autonomous or national) in the urban regeneration of a Francoist heritage with popular combative replicas. Despite its illegality, this ideological vandalism is also understood as an insurgent response of the citizenry against the contingency of the symbolic contents of visual anachronism. While the Spanish authorities are resolving their presence in the public space in compliance with the law, a war of images has been established between democrats and small neo-fascist groups around monuments and memorials. Vandalism as a visual phenomenon implies the damage or destruction of images, but this does not always imply leaving a void. As evidenced in the results, the acts have the objective of replacing some images with others or imposing the symbolism of the ideology of the one who acts, thus giving an example of the political gesture that entails the vandalism action object of this study. The aggression against the monuments erected in memory of the victims of Franco’s regime is evidence of a visual conflict in the urban public space.

  • català

    La protesta ciutadana adquireix la categoria d’acte vandàlic on l’anacronisme de la monumentalitat es converteix en un abús ideològic de l’espai públic. La visibilitat pública del franquisme provoca una reacció violenta en sectors de la societat espanyola que volen eliminar de la memòria col·lectiva el relat polític. L’objectiu general d’aquest estudi és explorar el gest vandàlic contra el patrimoni monumental espanyol en la protesta política ciutadana. Aquest estudi de caràcter exploratori se centra en l’acte vandàlic sobre la monumentalitat commemorativa de gran potència simbòlica heretada del franquisme, però alhora mostra l’efecte del vandalisme sobre el monument democràtic que reivindica la memòria de les víctimes del franquisme a la Guerra Civil i durant la Dictadura. Per això, abordem el paisatge lligat a la memòria històrica conformat per allò que perdura de la monumentalitat franquista i pel conjunt de la monumentalitat democràtica: els monuments aixecats durant el primer franquisme en record dels seus caiguts, els monuments del segon franquisme en què s’ometen els noms dels màrtirs, el conjunt monumental simbòlic de l’etapa democràtica en memòria a les víctimes republicanes, represaliats i exiliats i, finalment, els monuments a la democràcia. En el disseny metodològic hem recuperat les imatges d’actes vandàlics recollits pel fotoperiodisme entre el 2007 i el 2022, període entre les dues lleis espanyoles publicades en referència a la Memòria Històrica i Democràtica: Llei 52/2007, de 26 de desembre coneguda per “Llei de la Memòria Històrica” i Llei 20/2022 de 19 doctubre, de Memòria Democràtica. Es busca l’evidència empírica al registre de les imatges que van captar els atacs i les seves conseqüències. L’anàlisi s’emmarca en els estudis visuals actuals que sumen un programa conceptual pluridisciplinar (història, semiòtica, teoria de l’art, estètica, etc.). Els resultats mostren la complexitat de la significació i la resignificació del patrimoni monumental franquista a Espanya i les característiques de la mobilització ciutadana contra els monuments relacionats amb la Memòria Històrica. La conclusió preferent de l’estudi afirma que l’acte vandàlic sorgeix davant de la inoperativitat de les administracions espanyoles (municipals, autonòmiques o nacionals) en la regeneració urbana d’una herència patrimonial franquista amb rèpliques combatives populars. Aquest gest vandàlic de naturalesa ideològica, malgrat la seva il·legalitat, també s’entén com una resposta insurgent de la ciutadania contra la contingència dels continguts simbòlics de l’anacronisme visual. Mentre se soluciona la seva presència a l’espai públic per les autoritats espanyoles en compliment de la Llei, s’ha establert una guerra d’imatges entre demòcrates i grups neofeixistes reduïts al voltant de monuments i memorials. El vandalisme com a fenomen visual implica el mal o la destrucció d’imatges, però això no implica sempre deixar un buit. En els resultats s’evidencia com part dels actes són utilitzats per reemplaçar unes imatges per altres o per imposar la simbologia de la ideologia d’aquell que realitza l’acció, donant així mostra del gest polític que comporta l’acció vandàlica objecte d’aquest estudi. L’agressió als monuments aixecats en memòria de les víctimes del franquisme evidencia una contesa visual a l’espai públic urbà.