El propósito de este artículo es analizar la obra de Ramon Llull (1232-1316), Disputatio fidei et intellectus (1303), comparándola con el cuadro de Johannes Vermeer (1632- 1675), Alegoría de la fe (ca. 1672-4). El estatuto de la Alegoría se examina en Llull y Vermeer.
Se argumenta que ambos trabajan con el tema de la personificación de las Alegorías y que, en la relación entre fe y razón, se preserva la transcendencia de los misterios de la fe cristiana, sin obstaculizar el poder de la razón.
L’objectiu d'aquest article és analitzar l’obra de Ramon Llull (1232-1316), Disputatio fidei et intellectus (1303), comparant-la amb la pintura de Johannes Vermeer (1632-1675), Al·legoria de la Fe (ca. 1672-1674). L’estatut de l’Al·legoria s’examina a Llull i Vermeer.
S’argumenta que tots dos treballen amb el tema de la personificació de les Al·legories i que, en la relació entre fe i raó, es conserva la transcendència dels misteris de la fe cristiana, sense obstaculitzar el poder de la raó.
The purpose of this article is to analyse the work of Ramon Llull (1232-1316), Disputatio fidei et intellectus (1303), comparing it with the painting by Johannes Vermeer (1632-1675), The Allegory of Faith (ca. 1672-4). The statute of the Allegory is examined in Llull and Vermeer. It is argued that both work with the theme of the personification of the Allegories and that, in the relationship between faith and reason, the transcendence of the mysteries of the Christian faith is preserved, without hindering the power of reason.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados