La tarea crítica en Judith Butler: de la teoría de la performatividad de género a una teoría performativa de la asamblea

• María Victoria Dahbar ^[1]
  1. [1] Universidad Nacional de Córdoba

     Universidad Nacional de Córdoba

     Argentina

     
• Localización: Oxímora: revista internacional de ética y política, ISSN-e 2014-7708, Nº. 23, 2023, págs. 57-75
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • La tasca crítica en Judith Butler: de la teoria de la performativitat de gènere a una teoria performativa de l’assemblea.
  • The Critique Task in Judith Butler: From the Gender Performativity to a Performative Theory of Assembly
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La tarea crítica en la obra de Judith Butler se halla en su reflexión sobre las normas que regulan la reproducción del sujeto, las ocasiones en que esa normatividad falla y el eventual establecimiento de nuevas normas, una ruptura posible por el carácter performativo de su funcionamiento, su repetición diferenciada. Conforme su reflexión fue cambiando de intereses, puede reconocerse una transición en su propia idea de crítica. Antes que señalar cortes radicales entre un período y otro de su producción, este artículo señala las continuidades: es justamente a partir de su crítica a las normas que producen al sujeto sexuado, que Butler realiza años más tarde una crítica a la violencia de las normas que regulan al sujeto más allá del sistema sexo-género. Sostenida en una ontología de los cuerpos siempre en alianza, esta etapa considera a la crítica como una relación singular aunque colectiva con las normas y debate con las ontologías liberales y sus implicancias políticas. A través del análisis del lugar que fue adquiriendo la crítica en su programa filosófico este texto avanza mediante el desarrollo de tres nociones capitales: violencia normativa, performatividad, e interrupción.

  • català

    La tasca crítica en l'obra de Judith Butler es troba en la seva reflexió sobre les normes que regulen la reproducció del subjecte, les ocasions en què aquesta normativitat falla, i l'eventual establiment de noves normes, una ruptura possible pel caràcter performatiu del seu funcionament, la seva repetició diferenciada. Conforme la seva reflexió va anar canviant d'interessos, es pot reconèixer una transició en la seva pròpia idea de crítica. Abans d'assenyalar talls radicals entre un període i un altre de la seva producció, aquest article assenyala les continuïtats: és justament a partir de la seva crítica a les normes que produeixen el subjecte sexuat, que Butler realitza anys més tard una crítica a la violència de les normes que regulen al subjecte més enllà del sistema sexe-gènere. Sostinguda en una ontologia socio-corporal dels cossos sempre en aliança, aquesta etapa considera a la crítica com una relació singular, encara que col·lectiva, amb les normes, i avança en una discussió amb les ontologies liberals i les seves implicacions polítiques. A través de l'anàlisi del lloc que va anar adquirint la crítica en el seu programa filosòfic, aquest text avança mitjançant el desenvolupament de tres nocions capitals: violència normativa, performativitat, i interrupció.

  • English

    The critique task in the work of Judith Butler is found in their reflection on the norms that regulate the reproduction of the subject, the occasions in which that normativity fails and the eventual establishment of new norms, a possible rupture due to the performative nature of its functioning, its differentiated repetition. As their theory changed interests, a transition can be recognized in their own idea of critique. Rather than pointing out radical cuts between one period and another of their production, this article points out the continuities: it is precisely from their critique of the norms that produce the sexed subject that Butler critique the violence of norms years later. that regulate the subject beyond the sex-gender system. Sustained in a ontology of bodies always in alliance, this stage considers critique as a singular although collective relationship with norms and and argues against liberal ontologies and their political implications. Through the analysis of the place that critique was acquiring in its philosophical program, this text advances through the development of three capital notions: normative violence, performativity, and interruption.