La ironia en Rusiñol: "L’auca del señor Esteve"

• Autores: Vicent Simbor Roig
• Localización: Rivista Italiana di Studi Catalani, ISSN 2279-8781, Nº. 5, 2015, págs. 1-24
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • català

    El present article té com a objectiu estudiar la importància de la ironia en Santiago Rusiñol mitjançant l’anàlisi de la novel·la L’auca del senyor Esteve, publicada l’any 1907. En primer lloc hom descriu el concepte d’ironia que tenia l’autor i després hom passa a comprovar la utilització d’aquest recurs en la novel·la esmentada, mitjançant els apartats següents: la ironia del narrador, la ironia situacional i la ironia hipertextual o paròdia. La ironia del narrador –i la ironia verbal, ací no estudiada– apareix com la més decisiva: ens permet veure el joc de distanciament irònic del narrador envers els personatges, tant de les accions com dels pensaments i sentiments, alhora que utilitza sense límits les funcions extranarratives (funció ideològica, funció comunicativa, funció de control) i la digressió reflexiva.

  • English

    This paper aims to study the importance of irony in Santiago Rusiñol, by analyzing his novel L’auca del senyor Esteve, published in 1907. First we describe the concept of irony that the author had, then we go to check the use of this resource in the aforemantioned novel, through the following sections: the narrator’s irony, situational irony and hypertextual irony or parody. The narrator’s irony – and verbal irony, not studied here – appears to be the most decisive: we can see the game of nattator’s ironic detachment toward the characters, both actions and thoughts and feelings, as well as unlimited use of extranarratives functions (ideological function, communicative function, control function) and reflective digression.