Resumen de Tras el Azafrán Minoico: Una propuesta escultórica para un nuevo paradigma

Antoni Miquel Morro Mas

• español

  Este ensayo propone el abordaje mitopoiético de la cultura material minoica en la práctica artística contemporánea. En primer lugar, partiendo de fuentes arqueológicas se enfatiza su singularidad, de la que pueden obtenerse aprendizajes significativos y un enfoque holístico ante los actuales debates de género, espirituales y medioambientales. En segundo lugar, se presta atención a uno de sus programas pictóricos, propuesto aquí como ejemplo  paradigmático en la convergencia del arte, sociedad, economía y religión minoicas. Y en tercer lugar, entendiendo que la práctica artística puede promover una comprensión del mundo más unitaria y afectiva, se propone un desarrollo escultórico con la mujer posicionada como sujeto principal, para contribuir a la deconstrucción del paradigma dual que determina las relaciones entre las personas y como aporte a la espiritualidad feminista.

• English

  This essay proposes the mythopoetical approach to Minoan material culture in contemporary artistic practice. First, from archaeological sources, its uniqueness is emphasized, from which significant learnings can be obtained and a holistic approach to current gender, spiritual and environmental debates. Secondly, attention is paid to one of his pictorial programs, proposed here as a paradigmatic example in the convergence of Minoan art, society, economy, and religion. And thirdly, understanding that artistic practice can promote a more unitary and affective understanding of the world, a sculptural development is proposed with women positioned as the main subject, to contribute to the deconstruction of the dual paradigm that determines the relationships between people and as a contribution to feminist spirituality.

• català

  Aquest assaig proposa l'abordatge mitopoiètic de la cultura material minoica en la pràctica artística contemporània. En primer lloc, partint de fonts arqueològiques s'emfatitza la seva singularitat, de la qual poden obtenir-se aprenentatges significatius i un enfocament holístic enfront dels actuals debats de gènere, espirituals i mediambientals. En segon lloc, es posa atenció a un dels seus programes pictòrics, proposat aquí com a exemple paradigmàtic en la convergència de l'art, la societat, l'economia i la religió minoiques. I en tercer lloc, entenent que la pràctica artística pot promoure una comprensió del món més unitària i afectiva, es proposa un desenvolupament escultòric amb la dona posicionada com a subjecte principal, per a contribuir a la desconstrucció del paradigma dual que determina les relacions entre les persones i com a aportació a l'espiritualitat feminista.