La literatura oral a les Illes Balears: la tasca dels folkloristes

• Caterina Valriu Llinàs ^[1]
  1. [1] Universitat de les Illes Balears

     Universitat de les Illes Balears

     Palma de Mallorca, España

     
• Localización: eHumanista: IVITRA, Nº. 9, 2016, págs. 31-47
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    Des de mitjan s. XIX a l’actualitat la tasca de recopilació de materials folklòrics a les Illes Balears ha estat intensa i compartida per persones i institucions. L’article estructura aquest procés en quatre grans períodes i n’analitza les característiques, els estudiosos, els processos d’arreplega i sistematització, les edicions i la difusió dels resultats obtinguts, els projectes aglutinadors i els intents d’institucionalització. A grans trets, podem dir que hi ha un primer període marcat per plantejaments romàntics i literaris (1840-1900), un segon dedicat bàsicament a l’arreplega de materials i a bastir grans projectes aglutinadors d’esforços, marcat per folkloristes significatius (1901-1940), un tercer de caràcter més localista per les dificultats que imposava la dictadura franquista i la persecució de la llengua catalana i, finalment, l’últim període de represa, redreçament cultural, renovació teòrica i institucionalització, amb l’objectiu de conservar, estudiar i mostrar el patrimoni recollit.

  • English

    From the second half of the 19st century onwards, the task of collecting folk materials in the Balearic Islands has been intense and shared by people and institutions. The present article organises this process into four wide periods and analyses the characteristics, the scholars, the collections and the systematisation of processes, the editions and the dissemination of results, the projects and the attempts at institutionalization in a unified manner. In general, we can say that there is a first period marked by a romantic and literary approach (1840-1900), a second dedicated, primarily, to the compilation of materials and construction of large projects marked by significant folklorists (1901- 1940), a third period, more local, which talks about the difficulties imposed by the Franco dictatorship and by the persecution of the Catalan language.Finally, the last period shows the rebirth, the cultural recovery, the renewal theory and the institutionalization, with the aim of preserving, studying and displaying the collected patrimony.