Els films de Pere Portabella es caracteritzen per la seva dificultat. Cal oblidar els vells costums desenvolupats com a espectador de pel·lícules comercials, passatemps sense complicacions en l'estil dels films de Hollywood. En aquest article s'analitza l'enfocament del cinema de Portabella a partir de Die Stille vor Bach (El silenci Abans de Bach, 2007) film en el qual hi ha una particular atenció als problemes d’espai arquitectura- i el moviment (caminar i viatjar).
Pere Portabella's films are characterized by their difficulty. We must turn back and rethink old attitudes developed as spectators of commercial films, brainless pastimes in the style of Hollywood blockbusters. This article discusses Portabella’s approach to cinema paying attention to his 2007 feature Die Stille vor Bach (El silenci abans de Bach, The silence before Bach) in which particular attention is paid to the problems of space –architecture– and movement (walking and traveling).
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados