Resumen de Galeaster bertrandi Seunes, 1889 (Echinoidea) espeziearen lehen aipamena Nafarroan
José Kruz Arbilla Karasatorre, Enric Forner i Valls
- euskara
Galeaster bertrandi Seunes, 1889, ekinido bitxiaren deskribapen zehatza ematen da, orain arte Nafarroan aipatu den lehena, nahiz eta Kretazeoaren bukaeran izandako espezieen desagerpena ikertzeko helburuarekin badagoen Euskokantauriar arroko Maastrichtiar/Paleozeno garaiari dagokion lan sakonik. Espezie honek garrantzi berezia du: K/Pg muga gainditu zuelako; ondo ikertu gabeko ur-sakonetako ekinidoa delako; batzuen ustetan Galeaster generoa gaur egungo Pourtalesiidae A. Agassiz, 1881, familiaren jatorria izan; eta espeziearen ezaugarri batzuk (sistema apikala, esaterako) gutxi ezagutzen direlako.
Ale bakarra aurkitu da zeinari III anbulakroaren ildoa eta peristoma garbitu zaizkion. Sistematikarako Kroh & Smith (2010) eta Kroh & Moi (2022) jarraitu dira.
Aurkitutako alea Galeaster bertrandi espeziari lerrotzeko holotipoarekin alderatu da. Nafarroako Daniarrean dagoen lehen erregistro honekin Euskokantauriar arroan ere egiaztaturik geratzen da especie honek K/Pg muga gainditu zuela, Santandergo Mayor lurmuturrean aurkitu zena Maastrichtiar garaikoa baita. Ale heldu batean egiaztaturik geratzen da 2. eta 3. plaka genitalak bat egin gabe daudela eta bere atzeko gonoporoak atzeko plaka genitaletan txertatuta daudela eta ez, autore batzuek dioten bezala, II eta IV plaka okularretan. Generoaren diagnosiaren zati bat zuzendu da. Lehenengo aldiz 1. eta 4. anbulakroartekoek aho gainazalean dituzten berezitasunak deskribatu dira, zeinetan peristomarekin bat egiten duen plaka hurrengoarekiko bananduta ageri den, azken hori ere sinplea izanik.
Genero zein espeziearen plaken arkitekturak erakusten dituen aldaerengatik, eta gaur egungo Pourtalesiidae familiaren barruan kokatua izanagatik (EAT, extrarradial-axial teoria deiturikoa familia honetan oinarritu da) bere ikerketan sakontzeko lagin esanguratsua lortzeko landa-lana ezinbestekoa da.
- català
Es descriu amb detall un exemplar adult del rar equínid Galeaster bertrandi Seunes, 1889, que no havia estat encara enregistrat a Nafarroa, tot i l’existència d’algun treball en profunditat sobre el període Maastrichtià - Paleocè a la conca Basco-cantàbrica per analitzar els efectes de l’extinció de final del Cretací. L’espècie té molt d’interès perquè va passar la frontera K/T; perquè es tracta d’un equínid que pertany a la fauna d’aigües profundes, que no està prou estudiada; perquè alguns autors consideren que el gènere Galeaster podria ser l’origen de la família actual Pourtalesiidae A. Agassiz, 1881 i perquè hi ha característiques de l’espècie (com el sistema apical) que encara són poc conegudes.
S’ha pogut disposar només d’un exemplar, al qual s’ha netejar el solc de l’ambulacre III i el peristoma. En la sistemàtica s’ha seguit a Kroh & Smith (2010) i Kroh & Mooi (2022).
Per la inclusió de l’exemplar dins de l’espècie G. bertrandi s’ha comparat amb l’holotip. Amb aquest primer registre a Nafarroa (Danià) es constata en la pròpia conca Basco-cantàbrica, que l’espècie va passar la frontera K/T, perquè l’exemplar del cap Mayor de Santander és del Maastrichtià. S’ha confirmat l’existència d’un exemplar adult que no té les plaques genitals 2 i 3 fusionades i que els gonoporus posteriors s’obrin en les plaques genitals posteriors i no sobre les oculars II i IV com postulen alguns autors. S’ha esmenat en part la diagnosi del gènere. S’ha descrit per primera vegada les particularitats dels interambulacres 1 i 4 en la superfície oral, en els quals la placa que limita amb el peristoma està separada (disjunta) respecte de la següent, que també és simple.
La variabilitat en la arquitectura de les plaques, tant a l’espècie com al gènere i el fet de tenir relació amb la família actual Pourtalesiidae sobre la que s’ha recolzat algun aspecte de la teoria Extraaxial-Axial (EAT) fa interessant el seu estudi i necessari el treball de camp per cercar més exemplars fins assolir una mostra significativa.
- English
An adult specimen of the rare echinoid Galeaster bertrandi Seunes, 1889 which had not yet been recorded in Nafarroa, is described in detail, despite the existence of some in-depth work on the Maastrictian-Paleocene period in the Basque-Cantabrian basin to analyze the effects of the extinction at the end of the Cretaceous. The species is of great interest because it crossed the K/T border; because it is an echinoid belonging to the deep-water fauna, not sufficiently studied; because some authors consider that genus Galeaster could be the origin of the current family Pourtalesiidae A. Agassiz, 1881 and because there are characteristics of the species (such as the apical system) that are still poorly known.
Only one specimen was available, in which the groove of ambulacrum III and the peristome have been cleaned. In terms of systematics, Kroh & Smith, (2010) and Kroh & Mooi (2022) are followed.
For the inclusion of the specimen within the species G. bertrandi, it has been compared with the holotype. With this first record in Nafarroa (Danian) it is confirmed in the Basque-Cantabrian basin itself, that the species crossed the K/T border, because the specimen from Cabo Mayor at Santander is of Maastrichtian age. It has been confirmed the existence of an adult specimen that does not have genital plates 2 and 3 fused and whose posterior gonopores open inside on the posterior genital plates and not on oculars II and IV as postulated by some authors. The generic diagnosis has been partially amended. We describe for the first time the particularities of interambulacra 1 and 4 on the oral surface, in which the plate bordering the peristome and the next, which is also single, are disjunct (separated).
The variability in the architecture of the plates, both in the species and in the genus and the fact of being related to the current family Pourtalesiidae on which some aspect of the Extraaxial-Axial theory (EAT) has been relying makes its study interesting and field work necessary in search of more specimens until reaching a significant sample.
