Spots instagrameables y folcsonomías: tejidos de consumo entre el espacio virtual y el espacio factual

• Katerinne Carrillo Loaiza ^[1] ; Axel Nicolás Arbeláez Vargas ^[1] ; Zaira Fernanda Gamboa Acero ^[1] ; Jeffer Chaparro Mendivelso ^[1]
  1. [1] Universidad Nacional de Colombia

     Universidad Nacional de Colombia

     Colombia

     
• Localización: Ar@cne, ISSN-e 1578-0007, Vol. 26, 2022
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Instagrammable spots and folksonomies: consumer tissue between virtual space and factual space
  • Espots instagramejables i folcsonomies: teixits de consum entre l'espai virtual i l'espai factual
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Gracias a la capacidad de almacenamiento de datos enplataformas como Instagram, es posible aportar al diseño de herramientas metodológicas para la investigación virtual, así como a las temáticas asociadas a la comprensión del ciberespacio y el espacio factual. Aunque no siempre dicha información está disponible para todo tipo de público, Instagramcuenta con funciones de geolocalización y folcsonomías que,aprovechadas con creatividad, pueden aportar a la construcción de conocimiento geográfico a partir del diseño de propuestas de investigación como lo son los spots instagrameables. Apartir delanálisis de literatura, de encuestas semiestructuradas y el análisis de folcsonomías de imágenes de Instagram, se exponen las dinámicas en torno a los lugares instagrameablesasociadosal consumo digital y al espacio factual. Entre las conclusiones se evidencia que a través del análisis de etiquetas y de fotografías se pueden considerar diferentes tiposdespotsde acuerdo a su origen: patrimonial o emergente. También las escalas de reconocimiento de los lugares a partir de la cuantificación de las etiquetas. Finalmente, se entiende Instagram como una herramienta potencial que aporta al análisis de espacios desde la urbanalización, el marketing y las dinámicas de género, lo que sin duda podría ser aprovechado para la indagación o el complemento enestudios similares o en nuevos campos de interésdesde la cibergeografía.

  • català

    Gràcies a la capacitat d'emmagatzematge de dades a plataformes com Instagram, és possible aportar al disseny d'eines metodològiques per a la investigació virtual, així com a les temàtiques associades a la comprensió del ciberespai i l'espai factual. Tot i que no sempre aquesta informació està disponible per a tot tipus de públic, Instagram compta amb funcions de geolocalització i folcsonomies que, aprofitades amb creativitat, poden aportar a la construcció de coneixement geogràfic a partir del disseny de propostes de recerca com ho són els espots instagramejables. A partir de l'anàlisi de literatura, d'enquestes semiestructurades i l'anàlisi de folcsonomies d'imatges d'Instagram, s'exposen les dinàmiques al voltant dels instagramejables llocs associats al consum digital ia l'espai factual. Entre les conclusions s'evidencia que a través de l'anàlisi d'etiquetes i de fotografies es poden considerar diferents tipus d'espots d'acord amb l'origen: patrimonial o emergent. També les escales de reconeixement dels llocs a partir de la quantificació de les etiquetes. Finalment, s'entén Instagram com una eina potencial que aporta a l'anàlisi d'espais des de la urbanalització, el màrqueting i les dinàmiques de gènere, cosa que sens dubte podria ser aprofitada per a la indagació o el complement en estudis similars o en nous camps d'interès des de la cibergeografia

  • English

    Thanks to the data storage capacity on platforms such as Instagram, it is possible to contribute to the design of methodological tools for virtual research, as well as the issues associated with the understanding of cyberspace and factual space. Although this information is not always available to all types of audiences, Instagram has geolocation and folksonomy functions that, used creatively, can contribute to the construction of geographic knowledge based on the design of research proposals such as Instagrammable spots. Based on the analysis of literature, semi-structured surveys and the analysis of folksonomies of Instagram images, the dynamics around instagrammable places associated with digital consumption and factual space are exposed. Among the conclusions, it is evident that through the analysis oflabels and photographs, different types of spots can be considered according to their origin: heritage or emerging. Also the recognition scales of the places from the quantification of the labels. Finally, Instagram is understood as a potential tool that contributes to the analysis of spaces from urbanalization, marketing and gender dynamics, which could undoubtedly be used for investigation or complement in similar studies or in new fields of interest from cybergeography