En el present article s’aborda el rol que s’assigna a l’envelliment en relació amb el sistema social a través de tres eixos: l’organització del treball, les relacions familiars i la sobrevaloració de la joventut.
En el món laboral, la productivitat és el valor màxim i legalment es considera una edat a partir de la qual els treballadors són menys productius i, per tant, s’exclouen del sistema. Quant a les relacions familiars, l’exclusió radica en el fet que tot i que els vells representen un suport per a les cures de la família, les seves experiències (fora de l’àmbit productiu) no són valorades. D’altra banda, la sobrevaloració de la joventut condemna l’ancianitat a la marginació.
L’autora constata la contradicció existent entre l’avançament de l’edat de jubilació i l’allargament de l’esperança de vida. Tenint en compte la fragilitat del sistema de pensions i la prolongació d’una etapa on la capacitat econòmica de l’individu minva notòriament, la gent gran és abocada a viure una etapa de passivitat.
Finalment, es posa de relleu que l’autoorganització d’aquest grup poblacional (cada cop més nombrós) pot ser una bona alternativa per exercir la pressió política necessària per tal de provocar canvis qualitatius en el sistema social, en la pròxima dècada.
This article addresses the role assigned to ageing in relation to the social system via three themes: the organisation of work, family relationships and the overvaluation of youth.
On the labour market, productivity is the ultimate value. A legal age is considered as of which workers are deemed to be less productive and, thus, excluded from the system. When it comes to family relationships, exclusion lies in the fact that even though the elderly provide support with family care, their experiences (outside the productive sphere) are not valued. Moreover, the overvaluation of youth condemns the elderly to marginalisation.
The author notes the contradiction between earlier retirement age and extension of life expectancy. Taking into consideration the fragility of the pension system and the prolongation of a period in which an individual’s financial capacity noticeably declines, the elderly are forced to live a period of passivity.
Lastly, it is emphasised that self-organisation among this growing population group may prove to be a great alternative to exert the necessary political pressure to bring about qualitative changes in the social system over the next decade.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados