La mobilitat social és una realitat incontrovertible en els segles XVI i XVII. En aquesta ocasió, a partir de l’anàlisi dels senyors útils i propietaris de mas, l’elit pagesa en terres empordaneses, s’analitzen els ascensos socials verticals, menys nombrosos, i els horitzontals, molt més nombrosos i diversos, que suposen millores en l’estatus, sense, però, canviar de grup social al qual s’adscriuen. En això es demostra el dinamisme de les societats agràries de l’Antic Règim
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados