El nuevo Reglamento "Bruselas II ter", que entró en vigor el 1 de agosto de 2022, es la nueva referencia en materia matrimonial y de responsabilidad parental en la Unión Europea. Los cambios introducidos en esta tercera versión son notables, en particular en lo que respecta a la sustracción internacional de menores. La regulación intraeuropea sobre este tema es el nuevo pilar de este instrumento, que persigue el retorno del menor sustraído por todos los medios posibles. La refundición del Reglamento introduce una serie de cambios para mejorar la situación europea en el ámbito de la cooperación judicial en materia de Derecho de familia. Formalmente, se acentúan los derechos del menor desplazado y se despliega ampliamente la protección éste. Sin embargo, en cuanto al fondo, ¿representan realmente más garantías para los niños desplazados los cambios introducidos en los mecanismos de retorno? Para contestar a esta pregunta, intentaremos comparar la ambiciosa voluntad del legislador europeo, de tener en cuenta los derechos del niño, con la realidad del nuevo mecanismo de retorno establecido en el Reglamento Bruselas II ter.
El nou Reglament "Brussel·les II ter", que va entrar en vigor l'1 d'agost de 2022, és la nova referència en matèria matrimonial i de responsabilitat parental a la Unió Europea. Els canvis introduïts en aquesta tercera versió són notables, en particular pel que fa a la sostracció internacional de menors. La regulació intraeuropea sobre aquest tema és el nou pilar d'aquest instrument, que persegueix la tornada del menor sostret per tots els mitjans possibles. La refosa del Reglament introdueix una sèrie de canvis per millorar la situació europea a l'àmbit de la cooperació judicial en matèria de Dret de família. Formalment, s'accentuen els drets del menor desplaçat i se'n desplega àmpliament la protecció. Tanmateix, pel que fa al fons, representen realment més garanties per als nens desplaçats els canvis introduïts als mecanismes de retorn? Per contestar aquesta pregunta, intentarem comparar l'ambiciosa voluntat del legislador europeu de tenir en compte els drets del nen amb la realitat del nou mecanisme de retorn establert al Reglament Brussel·les II ter.
Le nouveau règlement dit « Bruxelles II ter », entré en vigueur le 1er août 2022, est la nouvelle référence en matière matrimoniale et en matière de responsabilité parentale au sein de l’Union européenne. Les modifications apportées à cette troisième version sont remarquables notamment concernant le volet relatif à l’enlèvement international d’enfants. La réglementation du déplacement intra-européen d’enfant est le nouveau pilier de cet instrument qui recherche le retour de l’enfant déplacé par tous les moyens. La refonte du règlement présente ainsi plusieurs modifications améliorant la situation européenne dans le domaine de la coopération judiciaire en matière de droit de la famille. Formellement parlant, les droits de l’enfant déplacé sont accentués et la protection de l’enfant est amplement affichée. Néanmoins, sur le fond, les modifications apportées aux mécanismes de retour de l’enfant déplacé représentent-ils réellement plus de garanties pour ce dernier ? En ce sens, nous tenterons de confronter l’ambitieuse détermination du législateur européen concernant la prise en compte des droits de l’enfant avec la réalité du nouveau mécanisme de retour présentée dans le règlement Bruxelles II ter.
The new “Brussels II B” regulation, which entered into force on the 1st of August 2022, is the new benchmark in matrimonial matters and matters of parental responsibility within the European Union. The changes made to this third version are remarkable, especially regarding international child abduction. The regulation of the intra-European wrongful removal or retention of a child is the new pillar of this instrument which strives for the return of the displaced child by every possible means. The recast of the regulation introduces a number of changes to improve the European situation in the area of judicial cooperation in family law matters. Formally speaking, the rights of the displaced child are accentuated and the protection of the child is amply displayed. However, in terms of substance, do the changes made to the mechanisms for returning displaced children really represent more guarantees for them? In this respect, we will attempt to compare the ambitious determination of the European legislator to take account of the rights of the child In relation to the reality of the new return mechanism set out in the Brussels II B regulation.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados