Resumen de Aproximacions demogràfiques per avaluar l’estat de conservació de la baldriga cendrosa Calonectris diomedea i la baldriga balear Puffinus mauretanicus

Meritxell Genovart Millet, José Manuel Arcos, Santiago Catchot, Raül Escandell, D. García, Tim Guilford, J. M. Igual, Maite Louzao Arsuaga, Miquel McMinn Grivé, Ana Sanz Aguilar, Giacomo Tavecchia, Daniel Oro de Rivas

• español

  En el Mediterráneo noroccidental encontramos dos proceláridos nidificantes: la pardela cenicienta Calonectris diomedea y la pardela balear Puffinus mauretanicus. Gracias al seguimiento a largo plazo que se está llevando a cabo en algunas colonias de cría, disponemos de datos para evaluar su estado de conservación mediante una aproximación demográfica, es decir, mediante la estimación de parámetros demográficos (p.ej. supervivencia, reclutamiento o fertilidad). Esta aproximación, además de proporcionar un diagnóstico de conservación más fiable, nos permite también analizar los procesos que determinan las variaciones en las dinámicas poblacionales. En ambas especies se observan unos valores de supervivencia adulta críticamente bajos, no esperables en especies de larga vida como éstas, lo que determina que las poblaciones no sean viables en las condiciones actuales. Esto concuerda con la información disponible sobre la captura accidental en artes de pesca y confirma que esta amenaza y la depredación por parte de carnívoros terrestres son especialmente graves para la conservación de las poblaciones. El hecho de que no se observe una disminución de individuos en algunas de las colonias de cría nos indica que se están dando una serie de mecanismos compensatorios a nivel local, como el rescate por inmigración. Pero todo parece indicar que estos mecanismos no serán permanentes y que, de no tomarse medidas, algunas poblaciones podrían extinguirse. Si bien en el caso de la pardela cenicienta la población global es mucho más abundante y, por tanto, tenemos más tiempo para actuar, en el caso de la pardela balear hay que adoptar medidas urgentes para evitar la extinción de este endemismo balear.

• català

  Al Mediterrani nord-occidental trobem dos procel·làrids nidificants: la baldriga cendrosa Calonectris diomedea i la baldriga balear Puffinus mauretanicus.

  Gràcies al seguiment a llarg termini que s’està duent a terme en algunes colònies de cria, disposem de dades per avaluar el seu estat de conservació mitjançant una aproximació demogràfica, és a dir, mitjançant l’estima de paràmetres demogràfics (p.ex. supervivència, reclutament o fertilitat). Aquesta aproximació, a més de proporcionar-nos un diagnòstic de conservació més fiable, ens permet també analitzar els processos que determinen les variacions en les dinàmiques poblacionals. En ambdues espècies s’observen uns valors de supervivència adulta críticament baixos, no esperables en espècies de llarga vida com aquestes, i això determina que les poblacions no siguin viables en les condicions actuals. Això concorda amb la informació disponible sobre la captura accidental en arts de pesca i confirma que aquesta amenaça i la depredació per part de carnívors terrestres són especialment greus per a la conservació de les poblacions. El fet que no s’observi una disminució d’individus en algunes de les colònies de cria ens indica que s’estan donant una sèrie de mecanismes compensatoris a escala local, com ara el rescat per immigració. Però tot sembla indicar que aquests mecanismes no seran permanents i que, si no es prenen mesures, algunes poblacions es podrien extingir. Si bé en el cas de la baldriga cendrosa la població global és molt més abundant i, per tant, tenim més temps per actuar, en el cas de la baldriga balear cal adoptar mesures urgents per evitar l’extinció d’aquest endemisme balear

• English

  In the north-western Mediterranean there are two breeding species of procellariforms from the Procellariidae family: Scopoli’s shearwater Calonectris diomedea and the Balearic shearwater Puffinus mauretanicus. Long-term monitoring carried out in a number of breeding colonies provides enough data to be able to assess the conservation status of both species using demographic approaches that estimate parameters such as survival, recruitment and fertility. This type of approach is recommended because it provides a reliable conservation diagnosis and knowledge of the processes that determine variations in population dynamics. Both species were found to have critically low adult survival rates, unexpected in such long-lived species, which makes these populations unviable under current conditions. This agrees with previous available information on incidental bycatch on fishing gears, and confirms that this threat, together with predation by terrestrial carnivores are of critical concern for the conservation of the populations. The fact that some of the breeding colonies did not show a declining trend indicates that several compensatory mechanisms, such as an immigration rescue effect, may be acting at local level. Nevertheless, all the evidence gathered to date suggests that these compensatory mechanisms are not permanent and that if no action is taken these populations could become extinct. In the case of Scopolis’ shearwater, the global population is much more abundant, so there may be time for mitigation actions to be undertaken. Given the size of the breeding population of Balearic shearwaters, we recommend urgent measures be carried out to reduce adult mortality in this endemic species to prevent its extinction.