Amb aquest assaig i amb motiu de l’estudi d’una antiga casa rural de l'Alguer, l’autor manifesta el desig que s'arribi aviat a escriure una història del paisatge agrari del territori municipal. No és imaginable que es pugui proposar una àrea de salvaguarda del patrimoni histórico-arquitectonic (l’així conegut "centre històric") i deixar que en la resta del terme es faci tabula rasa del que existeix. De fet, el paisatge agrari tradicional representa valors no sols estètics, sinó també ecològics, econòmics, científics, arquitectónico-ambientals, històrico-documentals, És prioritari, per això, que els futurs instruments de planificació del municipi alguerès es demostrin més sensibles envers els valors presents difusament en tot el territori com ara els conreus tradicionals (olivars, fruiters, jardins), les estructures rectilínies (carreteres, parets de partió, mates de confí etc,), els productes de l’antropització (masies, ermites, postals), etc.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados