La composición plural y coordinada de la Corona de Aragón se explica por su trayectoria histórica. Se inició en la península ibérica por medio de una unión matrimonial (1150) y se amplió por tierras conquistadas a los musulmanes que pasaron a formar reinos nuevos, no subordinados a los fundacionales. Al no poder incrementar sus dominios en la península, se tuvo que expandir por el Mediterráneo, pero añadiendo tres reinos (Sicilia, Cerdeña y Nápoles, entre 1283 y 1442) dotados de sus normas, instituciones, lenguas y culturas. Ello contribuyó a perfeccionar su estructuración en términos de igualdad principal entre sus miembros, ordenada por un Consejo Supremo bien organizado que consiguió mantener esa disposición desde 1494 hasta 1707. La Guerra de Sucesión Española afectó plenamente a la ubicación de los reinos de la Corona de Aragón, que pasaron a integrarse en la de Castilla. Se describe esa transición de monarquía compuesta basada en la igualdad principal a aquella en la que prima la subordinación accesoria, dominante en Castilla. Se detalla el papel de diversos protagonistas en esa transición, especialmente el del propio Consejo de Aragón.
La composició plural i coordinada de la Corona d’Aragó s’explica per la seva trajectòria històrica. Va començar a la península Ibèrica mitjançant una unió matrimonial (1150) i es va ampliar per terres conquerides als musulmans que van passar a formar regnes nous, no subordinats als fundacionals. No podent incrementar els seus dominis a la península, va haver d’expandir-se pel Mediterrani, però afegint tres regnes (Sicília, Sardenya i Nàpols, entre 1283 i 1442) dotats de les seves normes, institucions, llengües i cultures. Això va contribuir a perfeccionar la seva estructuració en termes d’igualtat principal entre els seus membres, ordenada per un Consell Suprem ben organitzat que va aconseguir mantenir aquesta disposició des de 1494 fins a 1707. La Guerra de Successió Espanyola va afectar plenament a la ubicació dels regnes de la Corona d’Aragó, que van passar a integrar-se en la de Castella. Es descriu aquesta transició de monarquia composta basada en l’igualtat principal a aquella en la qual prima la subordinació accessòria, dominant a Castella. Es detalla el paper de diversos protagonistes en aquesta transició, especialment el del Consell d’Aragó.
The plural and coordinated composition of the Crown of Aragon is explained by its historical trajectory It began on the Iberian Peninsula through a matrimonial union (1150) and expanded into lands conquered from the Muslims, which became new realms not subordinate to the foundational ones. Unable to further expand its dominions on the peninsula, it had to expand into the Mediterranean, but by adding three kingdoms (Sicily, Sardinia, and Naples, between 1283 and 1442) endowed with their own rules, institutions, languages, and cultures. This contributed to perfecting its structure in terms of primary equality among its members, overseen by a well-organized Supreme Council that managed to maintain this arrangement from 1494 to 1707. The Spanish War of Succession had a significant impact on the location of the Crown of Aragon’s realms, as they became integrated into that of Castile. Hence, it is described this transition from a composite monarchy based on primary equality to a monarchy where an accessory subordination pre-vails, which is dominant in Castile. Furthermore, it is detailed the role in this transition of various key figures, especially that of the Consejo de Aragón.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados