Els notaris de Monistrol de Montserrat als segles XVII-XVIII: la reconstrucció d’un fons documental (quasi) desaparegut

• Pizarro Carrasco, Carlos ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Pedralbes: Revista d'historia moderna, ISSN 0211-9587, Nº 43, 1, 2023, págs. 339-378
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • The notaries of Monistrol de Montserrat in the XVII-XVIII centuries: the reconstruction of a documentary collection (almost) disappeared
  • Los notarios de Monistrol de Montserrat en los siglos XVII-XVIII: la reconstrucción de un fondo documental (casi) desaparecido
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Los fondos notariales privados y los eclesiásticos son unos de los elementos más destacados que han permitido configurar los archivos de protocolos en Cataluña. A lo largo de los siglos XVII y XVIII funcionaron en Monistrol de Montserrat, un lugar de señorío eclesiástico bajo la jurisdicción de la abadía de Montserrat, la escribanía de la villa y la de la parroquia. Los notarios públicos se sucedieron casi ininterrumpidamente entre 1595 y 1738, hasta el punto de que en la década de 1630 había tres notarios reales y uno eclesiástico trabajando a la vez. Desafortunadamente, la destrucción del archivo de Montserrat (1811), los hechos de julio de 1936 y, muy especialmente, la desa-parición en el siglo XX del fondo patrimonial de Can Gibert, donde se depo-sitaban la mayoría de protocolos de Monistrol, han pasado factura a este valioso patrimonio documental. En el presente artículo estudiamos los escribanos que actuaron en dicha población durante este periodo y aportamos datos biográficos y sobre la actividad fedataria, dentro del contexto catalán, funda-mentalmente a partir de las fuentes notariales, de un capbreu (cabreo) del siglo XVIII y de las actas municipales.

  • català

    Els fons notarials privats i els eclesiàstics són uns dels elements més destacats que han permès configurar els arxius de protocols a Catalunya. Al llarg dels segles XVII i XVIII van funcionar a Monistrol de Montserrat, un lloc de senyoriu eclesiàstic sota la jurisdicció de l’abadia de Montserrat, l’escrivania de la vila i la de la parròquia. Els notaris públics s’hi van succeir quasi ininterrompudament entre 1595 i 1738, fins al punt que a la dècada del 1630 hi havia tres notaris reials i un d’eclesiàstic treballant alhora. Desafortunadament, la destrucció de l’arxiu de Montserrat el 1811, els fets del juliol del 1936 i, molt especialment, la desaparició al segle XX del fons patrimonial de Can Gibert, on es dipositaven la majoria de protocols de Monistrol, han passat factura a aquest valuós patrimoni documental. En el present article estudiem els escrivans que van actuar a la població en aquest període i aportem dades biogràfiques i sobre l’activitat fedatària, dins del context català, fonamentalment a partir de les fonts notarials, d’un capbreu del segle XVIII i de les actes municipals

  • English

    The private and ecclesiastical notarial collections are one of the most outstanding elements that have made it possible to configure the archives of protocols in Catalonia. Throughout the seventeenth and eighteenth centuries in Monistrol de Montserrat, a place of ecclesiastical lordship under the jurisdiction of the abbey of Montserrat, the scrivania of the town and that of the parish worked. Public notaries followed almost uninterruptedly between 1595 and 1738, to the point that in the 1630s there were three royal notaries and one ecclesiastical notary working at the same time. Unfortunately, the destruction of the Montserrat archive (1811), the events of July 1936 and especially the disappearance of the Can Gibert heritage collection in the twentieth century, where most of Monistrol’s protocols were deposited, have ad-versely affected this valuable documentary heritage. In this article we study the scribes who acted in the in this period, providing biographical data and on the notarial activity, within the Catalan context and mainly from the notarial sources, an eighteenth-century capbreu (lordship estate record) and municipal acts.