Resumen de Educar para el devenir. Desarrollo de la resiliencia generativa y la mentalidad de crecimiento en la educación primaria: estrategias y buenas prácticas basadas en el currículo actual.
- español
Vivimos en un mundo que cambia aceleradamente. El transhumanismo o post humanismo, la posverdad, el auge de la inteligencia artificial, la crisis climática, etc.…, nos sitúan en un momento clave de la historia de la humanidad, con grandes desafíos y cambios complejos que no pueden ser abordados de una forma simplista.
Ante este panorama, desde el ámbito educativo, no sabemos hacia dónde nos dirigimos exactamente, pero si hay algo por lo que podemos seguir abogando es por cuidar y cultivar en las aulas el tipo de personas y personalidades que puedan abordar estos cambios de la mejor manera posible.
La etapa de educación primaria, junto con la etapa de educación infantil, conforman la base sobre la que se sustentan los cimientos de las personas que llegarán a ser los alumnos. Además de las destrezas y competencias instrumentales básicas que componen los currículos de estas etapas, son claves también un adecuado desarrollo socioemocional, una correcta maduración del autoconcepto y de la autoestima, así como la motivación hacia el aprendizaje a lo largo de toda la vida.
El propósito de este artículo es desarrollar una propuesta pedagógica que incluya la resiliencia generativa y la mentalidad de crecimiento como elementos vertebradores de las competencias personales y sociales que deben adquirir los alumnos.
Esta propuesta se basa científicamente en aquellos aspectos que la neurociencia y la psicología han aportado en los últimos años acerca del funcionamiento de nuestro cerebro. Además, curricularmente se fundamenta en los descriptores operativos de las competencias clave que definen el perfil de salida del alumnado cuando finaliza la etapa de educación primaria, tal y como se recoge en el RD 157/2022 de 1 de marzo, por el que se establecen la ordenación y las enseñanzas mínimas de la Educación Primaria.
Tras el marco teórico que justifica la propuesta se presenta la base curricular de la misma, y como experiencia didáctica se proponen una serie de estrategias educativas para implementarla, así como un ejemplo concreto de programación de aula a partir de una situación de aprendizaje transversal para un nivel de 6º de primaria.
- català
Vivim en un món que canvia acceleradament. El transhumanisme o posthumanisme, la postveritat, l’auge de la intel·ligència artificial, la crisi climàtica, etc...., ens situen en un moment clau de la història de la humanitat, amb grans desafiaments i canvis complexos que no poden ser abordats d’una forma simplista. Davant d’aquest panorama, des de l’àmbit educatiu, no sabem cap a on ens dirigim exactament, però si hi ha alguna cosa pel que podem continuar advocant és per cuidar i cultivar a les aules el tipus de persones i personalitats que puguin abordar aquests canvis de la millor manera possible. L’etapa d’educació primària, juntament amb l’etapa d’educació infantil, conformen la base sobre la qual se sustenten els fonaments de les persones que esdevindran els alumnes. A més de les destreses i les competències instrumentals bàsiques que componen els currículums d’aquestes etapes, són claus també un desenvolupament socioemocional adequat, una maduració correcta de l’autoconcepte i de l’autoestima, així com la motivació cap a l’aprenentatge al llarg de tota la vida. El propòsit d’aquest article és desenvolupar una proposta pedagògica que inclogui la resiliència generativa i la mentalitat de creixement com a elements vertebradors de les competències personals i socials que els alumnes han d’adquirir. Aquesta proposta es basa científicament en aquells aspectes que la neurociència i la psicologia han aportat els darrers anys sobre el funcionament del nostre cervell. A més, curricularment es fonamenta en els descriptors operatius de les competències clau que defineixen el perfil de sortida de l’alumnat quan finalitza l’etapa d’educació primària, tal com recull el RD 157/2022 d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’educació primària. Després del marc teòric que justifica la proposta se’n presenta la base curricular, i com a experiència didàctica es proposen una sèrie d’estratègies educatives per implementar-la, així com un exemple concret de programació d’aula a partir d’una situació d’aprenentatge transversal per a un nivell de 6è de primària.
- English
We live in a world that changes rapidly. Transhumanism or post-humanism, post-truth, the rise of artificial intelligence, the climate crisis, etc., place us at a key moment in the history of humanity, with great challenges and complex changes that cannot be addressed in one go. simplistic way. Given this panorama, from the educational field, we do not know where we are going exactly, but if there is something we can continue to advocate for, it is to care for and cultivate in the classrooms the type of people and personalities who can address these changes in the best way. possible. The primary education stage, together with the early childhood education stage, form the basis on which the foundations of the people who will become the students are based. In addition to the basic instrumental skills and competencies that make up the curricula of these stages, adequate socio-emotional development, correct maturation of self-concept and self-esteem, as well as motivation towards lifelong learning are also key. The purpose of this article is to develop a pedagogical proposal that includes generative resilience and a growth mindset as backbone elements of the personal and social competencies that students must acquire. This proposal is scientifically based on those aspects that neuroscience and psychology have contributed in recent years about the functioning of our brain. Furthermore, curricularally it is based on the operational descriptors of the key competencies that define the exit profile of the students when the primary education stage ends, as set out in RD 157/2022 of March 1, which establishes the organization and minimum teachings of Primary Education. After the theoretical framework that justifies the proposal, its curricular basis is presented, and as a didactic experience, a series of educational strategies are proposed to implement it, as well as a specific example of classroom programming based on a transversal learning situation for a 6th grade level.
