Josep Vicent Boira i Maiques, Matteo Berzi, Antoni Durà Guimerà
Al voltant d’un 30 % de la població de la Unió Europea viu en regions frontereres internes entre estats. De tots és sabut que un sistema de transports és un potent instrument estructurador de l’espai i als espais transfronterers aquesta relació és encara més pregona. Un bon sistema de transports entre territoris fronterers pot ajudar a reduir les externalitats negatives. A aquesta argumentació, se n’hi suma una altra: uns bons serveis (ferroviaris, en aquest cas) permetrien combatre de manera més eficaç el canvi climàtic i incidir en la descarbonització dels transports a Europa. En relació amb tot açò, observem que el procés de construcció europea està posant les bases per a una cooperació més intensa en alguns dels àmbits esmentats, concretament en el transport transfronterer entre Catalunya i França. Nous processos permeten presentar un panorama encoratjador, o almenys esperançador, del futur.
Around 30 % of the European Union’s population lives in internal border regions between states. It is common knowledge that a transport system is a powerful instrument with which to structure space, and in cross-border regions this is even more pronounced, given that a good transport system between borderlands can help reduce negative externalities. This argument in favour of such a system runs in parallel to another: good services (rail services, in this case) would enable climate change to be more effectively combated and would help to decarbonise transport in Europe. In this regard, the process of European construction is laying the groundwork for more intense cooperation in some of these spheres, specifically cross-border transport between Catalonia and France. New processes reveal encouraging or at least hopeful prospects for the future.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados