Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de L’evolució del model lingüístic de Pompeu Fabra (1891-1933)

Eloi Bellés Boeta, Laia Benavent Llinares

  • català

    Durant l’«etapa de contestació» (Murgades 2018), Pompeu Fabra defensava un model lingüístic basat en el català oriental i, més concretament, en el dialecte barceloní, dialecte que considerava superior tant pel pes demogràfic com per ser un dels més allunyats del castellà (Lamuela & Murgades 1984; Ginebra & Solà 2007). Tanmateix, en l’«etapa d’institucionalització» (Murgades 2018), Fabra evoluciona cap a un model de llengua composicional i polimòrfica, en què té en compte els altres dialectes (Lamuela & Murgades 1984; Ginebra & Solà 2007).

    Aquest article analitza, a partir de la morfologia, l’evolució del model lingüístic de Fabra des del 1891, amb l’Ensayo, fins al 1933, amb la 7a edició de la Gramàtica catalana, partint de la idea que en les obres de l’inici el model és barcelonocèntic i a les obres del final evoluciona cap a un model polimòrfic. En conseqüència, l’evolució la podrem trobar no només en l’abandonament de les formes del barceloní col·loquial, sinó per l’augment de referències a formes d’altres dialectes, avalades sempre per la tradició de la llengua antiga.

  • English

    During the opposition period («etapa de contestació») (Murgades 2018), Pompeu Fabra defended a linguistic model based on Eastern Catalan, specifically on barcelonian dialect, which was considered higher for demographic and linguistic reasons (Lamuela & Murgades 1984; Ginebra & Solà 2007). However, during the institutionalization period («etapa d’institucionalització») (Murgades 2018), Fabra evolved into a polymorphic and compositional model in which takes into account other dialects (Lamuela & Murgades 1984; Ginebra & Solà 2007).

    This paper analyses the evolution of Pompeu Fabra’s linguistic model since 1891, with the Ensayo, to 1933, with the Gramàtica catalana in its 7th edition. We assume that in the first period Fabra’s linguistic model was mainly barcelonocèntric, but it gradually changed towards a more compositional and polymorphic model in the last period. As a consequence, the evolution is visible not only by abandoning barcelonian linguistic forms, but also by increasing references to other dialects, always supported by the classical language.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus