El record de Jaume I i la musa trobadoresca

• Miriam Cabré ^[1]
  1. [1] Institut de Llengua i Cultura Catalanes - Universitat de Girona
• Localización: Revista Valenciana de Filologia, ISSN-e 0556-705X, 1 7, 2023 (Ejemplar dedicado a: La figura de Jaume I), págs. 31-58
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    L’article repassa la imatge del rei Jaume I des de l’edat mitjana fins a les primeres dècades del segle XX, per tal d’analitzar els factors que duen a associar la figura del rei amb els valors i la promoció de la cultura trobadoresca. És un aspecte poc destacat al retrat que en fan les cròniques medievals (i el Llibre dels fets), que apunten, en canvi, a dos elements centrals de la seva fama: conqueridor i devot. Aquest perfil es manté als testimonis de l’edat moderna i no és fins a mitjan segle XIX que es comencen a detectar elogis del rei pel seu paper fundacional en la cultura catalana. Els factors que van afavorir el relleu adquirit pels trobadors al perfil de Jaume I com a promotor cultural contribueixen, a més, a interpretar un moment de construcció de la cultura nacional i la seva repercussió en la recerca posterior.

  • English

    This article surveys the image attributed to King James I of Aragon, from the Mid-dle Ages to the first decades of the 20th century, in order to analyse which factors led to associ-ating his figure to troubadour values and their promotion. Medieval chronicles (including King James’ own Book of deeds) do not highlight this aspect in the king’s portrait but emphasize instead two elements central to his fame: being devote and a conqueror. The same profile traits are present in 16th-18th C witnesses; until mid-19th C there are no traces of the king being praised for his founding role in Catalan culture. The factors that fostered the importance of troubadours in the king’s profile as a cultural patron can also contribute to interpret a key moment of cultural nation building and its repercussion in subsequent research.