Resumen de Blockchain culture and digital image precariousness: Questioning NFTs as an art preservation strategy
- español
En las últimas décadas, la imagen digital se ha situado entre la línea delgada que separa su multiplicación exponencial y su peligro continuo de invisibilidad y pérdida. A pesar de que se utilizan constantemente en internet o en las interacciones de las redes sociales, las dificultades para filtrar, recopilar, autenticar y preservar nuevas imágenes de nuevos medios las han llevado a ser un tipo de arte apenas coleccionado por museos de arte contemporáneo. De hecho, la enorme cantidad de material producido no solo por artistas o creativos, sino también por ciudadanos, hace imposible que las instituciones culturales aborden la tarea de preservar un porcentaje significativo de este. Los museos parecen incapac-es de distinguir lo que podría considerarse arte o patrimonio entre la enorme cantidad de imágenes que alimentaban la cultura popular. Sin embargo, la interrupción de la cultura blockchain se ha centrado en la importancia de las imágenes digitales como activo de identidad, social y económico. Los NFT parecen intentar remediar las debilidades de la imagen digital de modo que la asocian con un contrato verificable y supuestamente incorruptible. Este estudio intenta analizar la precariedad de la imagen digital como elemento clave en la emergencia y el aumento y caída repentinos del llamado «criptoarte». Con este fin, se sigue la idea de la «imagen deficiente» (poor image) descrita por Steyerl. El objetivo es aclarar si las imágenes digitales asociadas con las transacciones de blockchain resuelven la problemática condición de obsolescencia e inestabilidad de las obras, o si, por el contrario, se utilizan como combustible para una nueva máquina financiera ultraliberal siendo consumidas y descartadas rápidamente.
- català
En les últimes dècades, la imatge digital s’ha situat entre la línia prima que en separa la multiplicació exponencial i el perill continu d’invisibilitat i pèrdua. Malgrat que s’utilitzen constantment en internet o en les interaccions de les xarxes socials, les dificultats per filtrar, recopilar, autenticar i preservar noves imatges de nous mitjans les han portat a ser un tipus d’art a penes col·leccionat per museus d’art contemporani. De fet, l’enorme quantitat de material produït no només per artistes o creatius, sinó també per ciutadans, fa impossible que les institucions culturals abordin la tasca de preservar-ne un percentatge significatiu. Els museus semblen incapaços de distingir el que es podria considerar art o patrimoni entre l’enorme quantitat d’imatges que alimentaven la cultura popular. No obstant això, la interrupció de la cultura blockchain s’ha centrat en la importància de les imatges digitals com a actiu d’identitat, social i econòmic. Els NFT semblen intentar remeiar les febleses de la imatge digital de manera que l’associen amb un contracte verificable i suposadament incorruptible. Aquest estudi intenta analitzar la precarietat de la imatge digital com a element clau en l’emergència i l’augment i caiguda sobtats de l’anomenat «criptoart». Per a això, se segueix la idea de la «imatge deficient» (poor image) descrita per Steyerl. L’objectiu és aclarir si les imatges digitals associades amb les transaccions de blockchai resolen la problemàtica condició d’obsolescència i inestabilitat de les obres, o si, per contra, s’utilitzen com a combustible per a una nova màquina financera ultraliberal de manera que són consumides i descartades ràpidament.
- English
In the last decades, the digital image has moved between the thin line that separates its exponential multi-plication and its continuous danger of invisibility and loss. Despite the fact of being constantly used on the internet or social network interactions, the difficulties in filtering, gathering, authenticating and preserving new media images have led them to be a type of art barely collected by contemporary art museums. Even more, the huge amount of material produced not only by artists or creatives but also by citizens makes it impossible for cultural institutions to tackle the task of preserving a significant percentage of it. Museums seem to be unable to distinguish what might be considered art or heritage among the massive amount of images that fed popular culture. Nevertheless, the irruption of blockchain culture has focused on the im-portance of digital images as an identity, social and economic asset. NFTs seem to attempt to remedy the weaknesses of the digital image by associating it with a verifiable and supposedly incorruptible contract. This study tries to analyse the precariousness of the digital image as a key element in the emergence and sudden rise and fall of the so-called “crypto-art”. To this end, the idea of the “poor image” outlined by Steyerl is followed. The aim is to clarify whether the digital images associated with blockchain transactions solve the problematic obsolescent and unstable condition of the works, or if, on the contrary, these are used as fuel for a new ultra-liberal financial machine being quickly consumed and discarded.
