Dins de la desigual implantació de la Reforma Catòlica a Catalunya entre àmbits urbans i rurals, però també en els diferents aspectes acordats en el concili de Trento, l’anàlisi de l’accentuació de la clericalització pel que feia al control de les estructures parroquials, alhora que la dels bisbes sobre les mateixes, resulta especialment significativa en el que es refereix a la incidència sobre la institució laïcal de l’obreria a l’interior de les parròquies, així com la relació d’aquesta amb l’administració municipal. Tot i la major aplicació dels decrets conciliars en l’espai urbà, a la parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona, la segona en importància dins de la ciutat, els obrers, com a representants dels laics de la comunitat, van mantenir una mateixa capacitat i autonomia de gestió, no pas sense conflictes, durant els segles xvi i xvii. Així mateix, en l’espai rural, en diferents parròquies del Vallès Oriental, els vincles entre l’administració eclesiàstica, en la figura dels obrers, però també dels rectors, amb els governs municipals tampoc van variar fins ben entrat el segle xviii. Els efectes de la reforma tridentina i les aplicacions instades pels concilis tarraconenses durant aquells dos segles haurien provocat pocs canvis sobre la intervenció dels laics en la gestió parroquial.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados